La connexió de Balde i Lewandowski
El triomf del Barça sobre l’Espanyol sintetitza el que va ser la temporada. El davanter que va venir per les palanques més el jove que va irrompre per la banda esquerra com a síntesi de l’obra de Xavi.
I el periquito de bé va abandonar casa seva abans de temps. Se’n va anar desolat. Abatut, destrossat i rendit. Ni 40 minuts li va durar el derbi perquè va topar amb el millor Barça, un equip reconeixible de l’inici al final. Un equip que era, curiosament, el mateix que li va costar guanyar l’Osasuna. Però en realitat, era un altre Barça, harmònic, coral, elèctric, vertiginós, amb gana... Una suma del que l’ha portat a conquistar la Lliga sintetitzada en el davanter que va venir gràcies a les palanques (Lewandowski) fusionat amb el jove que no esperava ningú (Balde, un canó per la banda esquerra), sustentats tots dos en les mans i els peus que han sigut l’àngel de la guarda de Xavi: Ter Stegen.
No hi va haver partit. El derbi va durar poc més de 10 minuts, temps més que suficient perquè Balde, una de les aparicions més enlluernadores, esquincés la feble pell de l’Espanyol. Luis García li va voler prendre la pilota al Barça. Però es va equivocar. És tan tènue la frontera entre la valentia i la temeritat que, en moltes ocasions, es confonen. Fidel a la seva agosarada proposta, el tècnic periquito va sortir amb tres centrals per darrere d’un migcamp ple de piloters, que diria Cruyff: Sergi Darder, Denis Suárez i Nico Melamed.
Efecte devastador
La proposta era prendre la pilota als blaugranes. Va fallar. I va fallar tant que en el descans va intentar rectificar (Puado per Sergi Gómez; Calero per Denis Suárez), tot i que ja era massa tard perquè el 0-3 va exercir un efecte devastador en l’ànima de l’Espanyol, amb moltíssims socis i aficionats marxant de casa seva. En la segona meitat es veien cadires buides que no hi havia en la primera. I a Xavi, mentrestant, la seva fórmula de l’Osasuna li va funcionar de cine en un derbi barceloní en què el seu Barça es va reivindicar amb un futbol modern. Modern i sofisticat perquè va tenir solidesa des de l’inici, va exhibir després contundència ofensiva i més tard un inacabable repertori de joc com es va veure en tots els gols. I en van ser quatre. El 0-1 va ser un prodigi de Balde perquè va deixar la disfressa de lateral a l’armari i es va col·locar la d’extrem. Dos en un d’aquest jove esquerrà. Bonica jugada la seva perquè no només es va menjar futbolísticament Óscar Gil sinó que després va tenir la fredor i saviesa d’un veterà (no oblidem que el seu DNI diu que només té 19 anys) per aixecar el cap i veure l’arribada en segona línia de Lewandowski, que va apaivagar el volcà periquito amb el seu 19è gol a la Lliga. El penúltim perquè després va arribar el 20è. El 0-2 va retratar també una de les injeccions que Xavi ha aportat al seu Barça. Pressió i gana mentre Balde era lateral, extrem i golejador, igual com va passar després amb Kounde.
■
ESPANYOL: Pacheco (4); Gil (3), Montes (5), S. Gómez (4), Cabrera (4), Oliván (4); Melamed (5), Darder (6), Denis (5), Braithwaite (4); Joselu (4). Tècnic: Luis García (3). Canvis: Calero (6) per S. Gómez (m. 46); Puado (7) per Denis (m. 46); Pedrosa (6) per Braithwaite (m. 55); Koleosho (s.q.) per Oliván (m. 84); Expósito (s.q.) per Melamed (m. 87).
BARCELONA: Ter Stegen (9), Kounde (5), Araujo (6), Christensen (7), Balde (9); Pedri (8), Busquets (6), De Jong (7); Raphinha (7), Lewandowski (8), Gavi (6). Tècnic: Xavi Hernández (8). Canvis: Dembélé (5) per Raphinha (m. 62); Alba (5) per Araujo (m. 62); Marcos (5) per Christensen (m. 74); Ansu Fati (5) per Gavi (m. 74); Kessie
(s.q.) per Pedri (m. 89).
GOLS: 0-1 (m. 11), Lewandowski; 0-2 (m. 20), Balde; 0-3 (m. 41), Lewandowski; 0-4 (m. 53), Kounde; 1-4 (m. 73), Puado; 2-4 (m. 92), Joselu.
ÀRBITRE: De Burgos Bengoetxea (6), basc.
TARGETES: Kounde, Gavi, Darder i Alba.
ESTADI: RCDE Stadium.
ESPECTADORS: 27.360.