Enfonsament amb vergonya
Lluny de mostrar el seu orgull, l’Espanyol va ser atropellat des del primer minut i queda a quatre punts de la salvació a quatre jornades del final. La celebració del Barça sobre la
Era el dia per demostrar l’orgull periquito, com havia proclamat Luis García en la prèvia del derbi. El tècnic, protagonista sobre la gespa de l’últim triomf de l’Espanyol en un derbi de Lliga a casa, no va seguir la mateixa sort a la banqueta. El quadro blanc-i-blau necessitava més que mai la victòria i es va enfonsar en la misèria. Va suspendre en tots els conceptes possibles el bloc local, al qual li va faltar intensitat, presència i talent per plantar cara al campió. La invasió de seguidors del final en plena celebració blaugrana va corroborar una nit vergonyosa.
Ni 20 minuts va durar la resistència de l’Espanyol en una cita desgraciada. A aquestes altures ja guanyava el Barça per 2-0 amb els gols de Lewandowski i Balde, que es van encarregar d’exalçar les carències de la defensa local, amb Óscar Gil novament retratat al seu carril. La grada es va ensorrar aviat. La il·lusió per tombar el gran rival i protagonitzar un punt d’inflexió en la lluita per la salvació es va esvair per la via ràpida.
La rebuda hostil al Barça, amb una xiulada espectacular i la cançó de Shakira i Bizarrap a tot drap, no va acovardir el campió. Si durant el campionat no havia col·leccionat gaires victòries voluminoses, a Cornellà va sortir disposat a fer-se un homenatge. Luis García també ho va posar fàcil amb el seu plantejament. L’asturià volia disputar la pilota al Barça però el pla va ser un desastre.
«¡Xinès, ves-te’n ja!»
No havia passat ni mitja hora quan ja es van sentir els primers crits de «directiva dimissió» en un RCDE Stadium que ni tan sols va registrar la millor entrada de la temporada. Hi va haver 27.360 espectadors en el derbi (la millor assistència es va aconseguir contra el Cadis amb 28.512). Alguns van perdre les formes i van recordar Chen Yansheng, el propietari del club, amb crits de «xinès, ves-te’n ja». Però el pitjor arribaria després.
Les imatges a la grada eren dures. Aficionats amb llàgrimes als ulls tement el pitjor i un estadi
gespa va acabar amb una invasió de seguidors que es van enfrontar als Mossos, van llançar objectes i van obligar els blaugranes a fugir corrent cap als vestidors.
molt més buit al començament de la segona meitat. Molts periquitos van optar per marxar a casa en el descans per evitar-se la vergonya. Es van perdre els gols de Puado i Joselu, que almenys van maquillar la golejada.
No van suavitzar els ànims de la grada, aquests gols. Quan els jugadors del Barça celebraven el títol amb una rotllana sobre la gespa, desenes de seguidors van envair el camp i van obligar els blaugranes a fugir corrent cap als vestidors. Es van viure moments de tensió, amb enfrontament dels ultres amb els Mossos i llançament d’objectes. La ràpida intervenció dels cossos de seguretat va evitar més incidents.
«És una derrota molt dura, contundent. Només penso a girar full. Soc el màxim responsable del resultat. Queden quatre partits per davant, encara és possible», va reflexionar Luis García, preocupat per les facilitats defensives del seu equip: «Ens hi juguem moltíssimes coses. Si defensem l’àrea així és complicat»
En tres setmanes quedarà resolt el futur de l’equip. ¿Salvarà el coll en un altre tancament agònic com els del 2004 i el 2006, quan va aconseguir la salvació a Montjuïc en l’últim partit? ¿O repetirà la catàstrofe del 2020, quan va marxar a Segona 27 anys després del seu últim descens? Ara, penúltim a quatre punts de la permanència, sembla més pròxim el segon, però no queda més remei que mantenir les esperances. La derrota en aquesta jornada de Cadis, Almeria, Getafe i Valladolid han alleujat mínimament el dolor, però si no se sumen victòries és impossible aspirar a res.
Diumenge toca visita al Rayo de Raúl de Tomás, que es va salvar fa setmanes. Atlètic, València i Almeria seran els últims adversaris. La idea és arribar amb vida i depenent de si mateix a l’episodi final a Cornellà contra els andalusos, un objectiu que ara es veu massa lluny. «L’equip és viu, s’ho ha deixat tot fins al final. Segueixo creient que és possible», va concloure Luis García.
■
La intervenció ràpida dels cossos de seguretat va evitar més incidents en un clima d’alta tensió «És una derrota molt dura. Només penso a girar full, encara crec que és possible», assegura Luis García