No perdre per golejada davant ERC i el PSC i vèncer a la capital catalana
Junts s’ho juga gairebé tot a les municipals del 28 de maig. Per tant, els reptes també estan a l’altura del desafiament i es resumeixen en la necessitat de no perdre per golejada davant ERC i el PSC en el conjunt de Catalunya i, sobretot, a aconseguir una victòria a Barcelona que compensaria al resultat global a la resta del territori. Que s’ho juga tot s’explica amb facilitat: el partit d’il·lustres postconvergents com Jordi Turull, Josep Rull i Xavier Trias, no pot permetre’s el luxe, després de sortir del Govern, de ser una força sense pes territorial. I és que si alguna cosa forjava el poder convergent durant dècades era, precisament, la xarxa d’alcaldies i pactes locals a Catalunya.
La influència del partit és el que ara està en joc en una formació que ha perdut molts diners i poder després d’abandonar per decisió pròpia el Govern de la Generalitat, i que té un debat intern pendent de resoldre. El resultat també es llegirà en aquesta clau, perquè per ara la campanya de les municipals és netament municipalista. El discurs independentista es pressuposa, però no se superposa. I les aliances posteriors seran prioritàriament amb altres partits independentistes però sense limitacions per entendre’s amb d’altres, inclòs el PSC, per molt que els afins a Laura Borràs odiïn aquesta possibilitat.
Barcelona és sens dubte la principal aposta. Junts ha passat de tenir enquestes que deixaven el partit a tocar de la insignificança a l’ajuntament, a veure’s amb opcions d’aconseguir l’alcaldia. Com és sabut, Elsa Artadi va llançar la tovallola al·legant estrès. Trias, que es negava a tornar, ha sigut rescatat com el gran salvador del partit. Però ha posat condicions, farà el que consideri oportú quant a la llista, el programa, els pactes i l’estil de campanya. I això ha suposat una nova mostra de fricció interna perquè els més fidels a la presidenta del partit, Borràs, es mostren molestos amb Trias i el 24% dels militants de la ciutat no van avalar la seva candidatura. Atès que les expectatives s’han elevat al màxim, qualsevol resultat que no sigui una victòria de Trias serà un desastre. A més, podria guanyar però no governar. I en aquest cas, com ha avançat ell mateix, se n’aniria a casa.
Girona és una altra gran clau de JxCat. Avui és el principal centre de poder del partit junt amb la Diputació de Barcelona. Allà s’ha optat pel relleu de Marta Madrenas per l’exconsellera Gemma Geis. L’objectiu és mantenir el govern local amb pactes. El mateix que a Lleida perquè allà amb un discurs aliè totalment al de Borràs, s’aspira a tot. A Tarragona, el mateix: Junts intentarà aixecar el cap.
On té una assignatura pendent és a l’àrea metropolitana de Barcelona. «No amagarem el nostre independentisme per guanyar vots», proclamava fa un temps un líder del partit en relació amb aquest territori que concentra la població més gran de Catalunya i on el sobiranisme té serioses dificultats per penetrar. FIDEL MASREAL