Tunísia, nova porta a Europa
Els seus cossos inflats, embolicats en algues i desfigurats pels dies a la deriva al mar, jeuen a l’Institut Forense de Sfax, a la costa oriental de Tunísia. Allà s’acumulen a desenes, cada vegada més, embolicats en teles blanques, en refrigeradors que ja no donen l’abast. És la primavera del 2023 i aquest és el més dramàtic epíleg de la nova batalla que es lliura al Mediterrani central entre traficants de persones, governs europeus i ara, Tunísia.
La ruta migratòria des del país nord-africà cap a Itàlia és avui la que més creix. El sorpasso amb la de Líbia s’ha produït en els últims mesos i està portant el nombre d’arribades al país europeu gairebé als seus màxims històrics; des de principi d’any, segons el Ministeri de l’Interior italià, ja s’ha arribat a més de 45.000 migrants desembarcats. I d’aquests, uns 12.000 havien salpat fins al març de les costes tunisianes, en un creixement impressionant comparat amb els 1.300 arribats en el mateix període de l’any anterior.
L’activista tunisiana Najet
Zammouri, vicepresidenta de la Ligue Tunissienne pour la Défense des Droits de l’Homme (Lliga Tunisiana per als Drets Humans, LTDH), ho veu com el resultat de la situació econòmica de Tunísia, però també dels últims moviments de la plaques tectòniques de la geopolítica internacional. Un còctel explosiu que està empenyent cada vegada més migrants subsaharians, però també tunisians, a emprendre la perillosa ruta.
Racisme i laxitud
D’una banda, «l’actual president tunisià (Kaïs Saïed) ha canviat de política i diu que es nega que Tunísia sigui un dels guardians de la migració que vol arribar a Europa», afirma Zammouri. Es tracta d’«un discurs, amb certa acceptació entre els tunisians, que possiblement té com a veritable fi negociar acords més avantatjosos per al país, i que coincideix en aquests moments amb certa laxitud (en el control de fronteres) de part de les autoritats tunisianes», argumenta en una entrevista amb EL PERIÓDICO des de la capital tunisiana.
Aquest gir en la política de Tunísia es va evidenciar en un discurs del febrer de Saïed. En aquest, el president tunisià va demanar a les forces de seguretat «acabar ràpidament» amb la immigració irregular i va descriure la població subsahariana com a font de «violència i crims» i una amenaça demogràfica per a la identitat arabomusulmana del seu país. Això ha deixat una ferida (malgrat una posterior parcial marxa enrere de Saïed) de més llarg abast a Tunísia: el clima d’hostilitat que està empenyent els migrants africans allà presents al mar.
Així, en els últims mesos de l’any passat i aquest 2023, han augmentat les arribades a Itàlia de persones originàries de l’Àfrica occidental, remarca la periodista italiana Annalisa Pacini, especialitzada en immigració. «¿Què ens diu això? Que la seva situació ha empitjorat molt a Tunísia, hi ha hagut una campanya racista contra ells, sustentada en les mateixes teories, com la del reemplaçament ètnic, que circulen des de fa anys a Europa», opina. «Tot coincideix, a més, amb el creixent autoritarisme de Saïed, un líder que ha fins i tot desposseït el Parlament dels seus poders», afirma Pacini, al suggerir que el mandatari també s’escuda en aquests arguments per esquivar la crisi econòmica que afecta el país.
■
Joe Biden té un nou front a la frontera sud. El país que durant generacions ha sigut un lloc segur per a la gent que buscava progrés i llibertat ha derogat per fi una llei que s’ha fet famosa a través del Títol 42, pel qual, a conseqüència de la pandèmia, argumentava raons de salut pública per expulsar ràpidament, sense dret a sol·licitar asil, centenars de milers de persones, entre elles més de 15.000 menors no acompanyats.
Malgrat que els experts del seu propi servei de vigilància epidemiològica mai han defensat que els immigrants suposaven un risc més greu de salut pública que el que ja hi havia dins del país, Trump va descobrir que no li feia falta construir més tanques, en tenia prou amb utilitzar l’estratagema com a barrera. Va separar famílies senceres, tornant en calent els pares. Quan Biden va entrar a la Casa Blanca va prometre desterrar el menyspreu i el dolor de les famílies separades i evitar l’expulsió forçosa de menors.
Amb la llei vigent, la frontera entre Mèxic i els EUA s’ha convertit en un lloc molt semblant a l’infern. Un tap amb milers de casos reportats d’atacs violents a les persones tornades en calent, sense esperar una sentència que decidís si tenien dret a l’asil o no.
El final de l’emergència per la covid-19 ha deixat sense efecte la llei, però li ha arribat a Biden en el pitjor moment, quan s’inicia una cursa electoral, en què tot apunta que Trump serà de nou el seu contrincant, i amb ell tornaran els «migrants salvatges». Curiosament Trump, que ha sigut condemnat per abús sexual, qualificava els migrants d’una invasió perversa de traficants i violadors la campanya anterior.
Ara tornaran de nou al centre del debat, perquè expandint la por cap a ells els populistes radicals acaben guanyant el poder i no només als EUA. Però al Govern li ha entrat pànic, no tant a les entrades com a l’ús polític que se’n faci. Per això, malgrat que, sense ells, ni Amèrica –ni Europa– poden ser grans, durant la campanya venen mals temps per als que volen entrar.
■
El repunt es deu a un gir en la política migratòria del país africà i a canvis geopolítics