Usar intel·ligència artificial estalviaria 3.000 milions a la sanitat catalana
▶ La Cambra de Comerç calcula que aquestes tecnologies podrien ajudar a salvar 6.700 vides a l’any i suavitzar el col·lapse mèdic
«Falten metges i anem cap al col·lapse: o millorem l’eficiència dels professionals o viurem una caiguda sostinguda de la qualitat assistencial». El president del Barcelona Health Hub, Cristian Pascual, fa temps que té clar que la tecnologia té a la mà una de les grans palanques de millora del sistema mèdic a escala global. Però, ara, el màxim representant d’aquesta associació centrada a accelerar la transformació digital de l’univers sanitari té dades que ho confirmen: fer servir de manera habitual tota una sèrie d’innovacions relacionades amb la intel·ligència artificial podria salvar 6.700 vides anualment a Catalunya, suposaria reduir la despesa mèdica del sector públic i privat en 3.000 milions d’euros (l’1,4% del PIB de la comunitat) i estalviaria 30 milions d’hores anuals de professionals sanitaris.
Així ho conclou un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, que veu en aquestes dades l’evidència que consolidar l’ús de la robòtica, del big data, d’aplicacions personalitzades i de dispositius de monitoratge, entre d’altres, «permetria als metges dedicar més temps a altres activitats, afrontar el futur increment de demanda [d’atenció primària] i contribuir a la millora de les condicions salarials dels professionals».
«La digitalització és la solució a un problema; no generarà reducció de professionals mèdics, perquè es necessitaran», conclou la directora d’anàlisis econòmiques de la Cambra de Comerç i màxima responsable de l’informe, Carme Poveda. Segons la seva presentació, l’estudi demostra que la inversió en la digitalització del sistema de salut millora el producte interior brut (PIB) i l’ocupació a curt termini, però també incrementa la productivitat i el nivell de vida d’un país a mitjà termini. «Augmenta la productivitat del sector de la salut i això deriva en un augment de la renda per capita de les economies que apliquen aquestes tecnologies», detalla l’experta.
Teleconsulta
D’acord amb aquestes dades, els 1.100 milions d’euros aproximats que s’inverteixen en innovació mèdica a Catalunya entre empreses, Administració pública, universitats i entitats sense ànim de lucre es tradueixen en una aportació de valor afegit bruta de fins a 1.200 milions d’euros (el 0,5% del PIB català) i en la creació de més de 17.300 llocs de treball (el 0,5% més de l’ocupació de la comunitat).
I fins i tot hi ha un altre exemple, molt més concret i senzill de portar a terme: la Cambra ha calculat que instaurar la teleconsulta en l’atenció primària catalana (tant en visites mèdiques com d’infermeria) estalviaria al sector públic 110 milions d’euros anuals, i a la societat en general, al voltant de 340 milions d’euros: 140 milions derivats del cost del transport, 2 milions en relació amb la retallada d’emissions contaminants i 195 milions qualificats de costos d’oportunitat, és a dir, el temps guanyat per no haver d’anar a la consulta.
«L’estudi posa de manifest els beneficis d’aquesta tecnologia en el sistema de salut», apunta el president del Barcelona Health Hub, l’associació que ha encarregat l’informe. «Aquests beneficis seran molt importants en els pròxims anys, perquè tenim falta de professionals i necessitarem fer la seva feina com més eficient millor», assenyala.
Sobretot tenint en compte el context que perfila la mateixa Cambra: que arran de la pandèmia s’ha disparat 10 punts el percentatge de la població que considera que el sistema sanitari funciona malament o que necessita canvis profunds, que el temps que passa entre que se sol·licita una cita i el pacient és atès ha pujat dels 9 als 11 dies de mitjana, que l’envelliment de la població incrementarà la necessitat de despesa pública en salut i que en els 15 anys vinents es jubilarà el 37% del personal actual del sector mèdic.
El sector adverteix que la falta de metges obliga a fer aquesta feina tan eficient com sigui possible