Una Lliga després de quatre anys

Han passat únicament quatre anys des de l’última Lliga guanyada pel Barça, però sembla que hagi transcorregut un segle. Coneixent la història del club blaugrana, aquest lapsus és tot just un accident perquè cal recordar que entre el 1929 i el 1984 només va aconseguir el trofeu de Lliga en nou ocasions. Des de la instauració de la Lliga de Futbol Professional han sigut 17 i és al llarg del segle XXI quan el FC Barcelona s’ha erigit com el club que ha dominat el panorama futbolístic espanyol, amb 11 títols, als quals cal afegir el que ahir va certificar al camp de Cornellà-el Prat contra un Espanyol a tocar del drama del descens, una cosa que mai havia passat, amb la qual cosa aquesta circumstància comporta morbositat afegida a la tradicional rivalitat dels dos equips..

Semblen una eternitat, aquests quatre anys, perquè, a més, en aquest temps, el Barça ha viscut i patit una infinitat d’episodis que han portat el club fins al límit de qüestionar-se la mateixa existència d’un projecte propi com a entitat autònoma i sanejada. La llista és llarguíssima. Des de l’última Lliga, guanyada a la darreria de l’època Bartomeu, s’han succeït canvis en la directiva, amb el retorn de Joan Laporta; greus notícies entorn d’un deute descomunal i d’una falta de liquiditat; dificultats per configurar una plantilla competitiva, amb l’excés de la massa salarial; les anomenades «palanques» per fer front a compromisos immediats a través de maniobres que poden hipotecar el club; conflictes interns; dimissions; polèmiques diverses, com les relacionades amb el Reial Madrid o amb la hipotètica nova competició europea auspiciada pel Barça, en conflicte amb l’LFP; la construcció de l’Espai Barça i la remodelació de l’estadi, amb tots els dubtes que genera; i, sense ser exhaustius, l’adeu abrupte d’una figura tan emblemàtica com Messi.

N’hi ha prou de fer un cop d’ull a l’equip que va guanyar el 2019. Dels que van jugar llavors, només queden Ter Stegen, Jordi Alba, Dembélé, Sergio Roberto i Sergio Busquets, aquest últim en el seu adeu acabat d’anunciar, i els altres, excepte el porter, qüestionats o al final de la seva carrera. Els noms del mateix Messi, de Suárez, Rakitic, Arturo Vidal, Coutinho o Lenglet, o de l’entrenador Ernesto Valverde, que va guanyar dues lligues seguides, semblen formar part d’una alineació vintage. En aquest període, el club ha travessat el precipici en una corda fluixa, esportivament i socialment, després de passar per la pandèmia de la covid, amb totes les conseqüències econòmiques, i amb experiments a la banqueta que van ser directament fracassos, com el de Quique Setién, o decepcions notables, com la de Ronald Koeman, que en la seva etapa va viure derrotes molt doloroses a la Champions i va aconseguir guanyar la Copa del Rei del 2021. L’arribada de Xavi, sense gaire experiència, es va percebre com un retorn a les idees originàries i identitàries del futbol blaugrana, amb nous mètodes i més intensitat. Després d’haver guanyat la Supercopa ara aconsegueix una Lliga merescuda, quatre jornades abans del final, però també amb la sensació que les victòries han sigut més raquítiques i menys esplendoroses del que el soci desitjava. Després d’unes celebracions que també inclouen l’homenatge a l’exitós equip femení, amb l’espasa de Dàmocles de les possibles sancions pel cas Negreira, amb prou feines aclarit, s’obre una etapa complicada que s’haurà de gestionar amb altes dosis de racionalitat i transparència.

■

El Barça aconsegueix un merescut títol esportiu en una etapa difícil que el club ha de gestionar amb transparència

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.