S’han de gestionar els abandons

Fa poc vam recollir una tortuga de grans dimensions que era al mig de la carretera. Ens la vam endur a casa i van comprovar que es tractava d’una tortuga americana d’uns 30 centímetres de diàmetre. Vam trucar al 112 i ens van derivar als serveis forestals de la Generalitat, que ens en van demanar fotos per comprovar

Sovint veia el meu pare traient una clau gegant d’un bagul de fusta, l’enllustrava amb unes gotes d’oli i la tornava de nou al seu lloc mentre murmurava insults vehements contra la Gran Bretanya i els sionistes. La meva mare des de la minúscula cuina ho rematava: no t’oblidis també dels reis i els presidents àrabs.

És evident que les victòries i les derrotes bèl·liques són temes d’homes: esplaiats davant una victòria i muts i avergonyits en la derrota. El meu pare era dels segons. Mai em va explicar la història d’aquella clau aviciada. En canvi la meva mare m’ho va aclarir: «Era la de la nostra casa de Bisan, a Palestina, vam tancar la porta i vam fugir arran de les massacres de Tantura, Deir Yasin i d’altres, perpetrades pels sionistes. El teu tossut pare, com milers de palestins, des d’aleshores la guarda amb cura per a l’anhelat retorn sabent que la casa o està arrasada o un colonialista jueu polonès o rus s’havia apoderat d’ella».

La clau simbolitza la Nakba (la Catàstrofe palestina, del maig del 1948) en la qual els colonialistes jueus europeus avalats per les potències occidentals van esclafar la rudimentària i heroica resistència de la població palestina i àrab que es va per salvaguardar els seus interessos, tal com va reconèixer el primer ministre israelià Isaac Rabin. Així doncs, la immensa majoria del poble palestí es van convertir de la nit al dia en refugiats.

L’ONU, manipulada i inoperant, va emetre més de 50 resolucions des del 1948, totes a favor del retorn dels refugiats palestins a casa seva i de compensar-los. Israel sempre s’ha negat a implementar-les. L’ONU, en lloc d’obligar Israel a acatar