Collserola, un polvorí natural
Ja sigui a través de les xarxes socials o perquè passa davant els nostres ulls, veure una columna de fum que surt de Collserola genera una sensació de suor freda. No és com si es cremés la cuina de casa, però sí que desperta un peculiar sentiment de sana propietat: crema el nostre pulmó. Per sort, deuen haver experimentat aquesta tensió molt poques ocasions, però que no els menteixi l’estadística visual, perquè des de l’octubre del 2010, quan va ser declarat parc natural, s’hi ha registrat un foc cada 10 dies. La majoria són petits, però no deixen de ser flames que es podrien descontrolar. Sortosament, fins ara la prevenció ha funcionat i, a més, s’actua en una mitjana d’entre 10 i 12 minuts. En qualsevol cas, un polvorí que dona molts més ensurts que no sembla i que aquest estiu, per molt que plogui durant el mes de maig, promet tenir en alerta màxima tots els efectius encarregats tant de la gestió forestal com de l’extinció.
L’últim incendi de grans dimensions a Collserola es va produir l’11 d’agost de
1994, un dia en què es van cremar 150 hectàrees. Es va trigar a actuar perquè aquell mateix matí s’estava produint un dels pitjors focs de la història recent del nostre país i molts efectius s’havien traslladat al centre de Catalunya. Entre el Montseny i la Selva, dos focus es van unir i van calcinar prop de 9.000 hectàrees, una superfície, curiosament, molt similar a la del parc natural de la capital catalana.
Des del gener del 2011 fins al desembre del 2022, a Collserola s’hi han registrat un total de 445 incendis, és a dir, un cada 10 dies. La part bona, o la menys dolenta, és que s’han cremat només 156,26 hectàrees, amb mides molt desiguals, des de les gairebé 40 hectàrees del 2016 fins a les poc més de dues el 2022. O sigui, que s’ha cremat la mateixa extensió en 12 anys que aquell fatídic dijous postolímpic. La mitjana anual, entre el 1990 i l’any passat, és de 45 incendis i la superfície afectada en cadascun, de mitjana, no supera les 0,5 hectàrees.
Deuen pensar que no estem tan malament, però tinguin en compte que el del 1994 es va desbocar, en part, per no poder respondre-hi a temps. Repetim la xifra: 445 focs que podrien haver acabat molt malament. Això és jugar-se-la molt. I al cor de l’àrea metropolitana. I ara, a més, s’hi afegeix la cruesa ambiental del canvi climàtic, i una vegetació que no passa pel seu millor moment.
Fa un mes, un centenar de veïns del pulmó barceloní van tallar la C-16 per reclamar més recursos destinats a la gestió forestal i la prevenció. «Volem més cabres i menys cabrons», deia alguna de les pancartes. Eren una part de les 14.000 persones que viuen dins de Collserola o a la zona d’influència immediata. És una de les peculiaritats d’aquest parc natural, que a més d’estar poblat té tres carreteres, una autopista i una xarxa ferroviària que el travessen, a més d’un parc d’atraccions, dos funiculars, una vintena de restaurants, una desena de berenadors, una torre gegant de comunicacions i sis milions de visitants a l’any, que es diu aviat.
Raimon Roda, director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, prefereix no parlar de «miracle» quan se li pregunta per l’absència de grans incendis aquests últims anys, els més secs des que l’Observatori Fabra va començar a recollir dades meteorològiques el 1914. I dels més calorosos: el 2022, la temperatura mitjana va ser de 18,1 graus, 3,3 graus més que la mitjana registrada entre el 1914 i el 2021. Quant a la pluja, hi ha caigut la meitat de la recollida l’últim segle. Sí, el maig pinta bé quant a precipitacions, però no n’hi haurà prou per revertir les
pèssimes condicions de la muntanya. És a dir, tindrem un estiu amb la vegetació en format caramel per a un bon sobresalt.
Roda explica que l’abril passat es va arribar a nivells rècord d’humitat, propis del mes de juliol. «El maig ens pot donar un respir, però no millorarem la situació de sequera». Els últims anys, prossegueix el gerent de Collserola, els avisos d’alerta i prealerta s’han disparat. «El nivell alfa 3 [el més alt], no s’havia activat mai a Barcelona fins fa dos anys». És una alerta que pot derivar, com va passar fa un mes a Montserrat, en un tancament absolut de la zona afectada. No es planteja que els veïns no puguin fer servir les carreteres per moure’s, però no es podria descartar, afirma Roda, que hi hagi certes restriccions, com per exemple en l’ús dels berenadors. ¿I els camins? «Potser hem de demanar que la gent no accedeixi a determines zones».
Reunió a la vista
Per controlar els incendis, Collserola desplega un dispositiu especial que posa en marxa entre finals de maig i principis de setembre, quan la incidència de focs es multiplica per quatre respecte a la resta de mesos de l’any. Dimecres de la setmana que ve, totes les institucions implicades es reuniran per marcar el full de ruta de l’exercici actual. El parc disposarà de 36 persones destinades a controlar tot el perímetre del pulmó barceloní. Per fer-ho disposen de 13 torres de vigilància, de les quals 9 estan gestionades per personal del consorci. Tenen noms com de pel·lícula: Romeo, Mike, Foxtrot, Charlie, Bravo... Estaria molt bé disposar de més diners, però el pressupost anual arriba per al que arriba. Tot i que, segons la promesa del Govern, els comptes haurien d’anar molt més sobrats.
Expliquen que avui els incendis són «molt més ràpids que abans». Unes flames que avançaven en mitja hora, ara ja les tens a sobre en la meitat de temps; la vegetació està fatal.
■