Els coloms s’apoderen d’un bloc abandonat a Barcelona

L’immoble, tapiat i situat al Pou de la Figuera, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, és un niu de porqueria i de pisos deshabitats des de fa anys.

Alcen el vol en un sol aleteig furiós. Són moltíssims –desenes, sense risc a exagerar– els coloms que, de sobte, sobrevolen el Pou de la Figuera, emblema de resistència veïnal i, al seu torn, focus d’algun episodi pertorbador al nucli antic de Barcelona. La bandada es posa a volar des del sostre del casal del barri i alguns ocells, dispersos, es colen per les escletxes de l’empara que han envaït a la plaça sense que existeixi resistència.

Exerceix de cau un bloc tapiat de pisos abandonats. L’estampa decrèpita que llueix facilita que hagi mudat en amagatall assilvestrat: les finestres trencades i els balcons oberts de bat a bat deixen pas franc a l’interior de l’immoble, cau per a aus de carrer. Els coloms que han sortit a les baranes fan palès que allà no hi viu ningú. Són un grapat de domicilis malgastats darrere d’un portal blindat a Ciutat Vella, el districte amb més sol·licitants de vivenda d’emergència a la capital (144 expedients el març passat a la Taula d’Emergència) i on més persones esperen a rebre les claus que l’ajuntament es demora a entregar (127 casos pendents).

«D’allà sortirien unes quantes vivendes socials. Fa uns anys va estar okupat i després la propietat va posar una xapa gruixuda perquè no s’hi tornés a entrar. No fa pinta que l’hagin de reformar, perquè fa molt que no veiem ningú que hi entri. Fa uns quants anys que soc aquí i, abans dels okupes, ja feia temps que estava deshabitat», explica el Jordi. Viu davant del demacrat edifici, a l’altre costat de l’esplanada que, després de la demolició d’uns blocs, es va anomenar El forat de la vergonya. El veïnat defuig l’etiqueta, que remet a l’aguerrida oposició als plans de l’Ajuntament de la Barcelona postolímpica, però sent que ha adquirit caires estigmatitzadors.

Els coloms estan tot el matí penetrant per les escletxes de la façana malmesa i sortint-ne. «Són rates amb ales. El Pou de la Figuera n’està ple. També hi ha rates a l’edifici però, al ser a l’altre costat de la plaça, no m’afecta. Per als veïns, és un focus de problemes, no sé si de malalties. Deu ser bastant horrorós el que hi ha allà dins», intueix el Jordi.

Problema de salut pública

Un altre veí del barri, que també es diu Jordi, observa a peu de carrer el vaivé dels ocells que s’han ensenyorit de la finca.

«És un problema greu de salut pública. Un niu de porqueria. Fa moltíssim temps que és buit. Els propietaris estan esperant per reformar que la gentrificació i l’especulació facin apujar els preus dels pisos. No pot ser que l’estat de conservació sigui aquest i, el més important, que les vivendes no s’habitin», opina.

Requeriments

L’Ajuntament de Barcelona confirma que l’immoble és de propietat privada. Assegura que ha enviat «molts requeriments» al titular des de diferents estaments municipals i redacta un informe respecte a això, sense concretarho més de moment.

El bloc està flanquejat per dos més d’habitats i molts més presentables al carrer dels Metges, un dels que envolten el Pou de la Figuera. Els veïns d’un costat i l’altre amb prou feines expressen malestar per la finca en desús.

«El problema va ser quan hi va haver okupes, deu fer cosa de cinc anys. Ens van punxar la llum a través de l’aire condicionat. No hi van ser gaires mesos, però es va fer etern. Va ser una època dura», recorda un habitant de l’escala adjacent, que prefereix manenir l’anonimat. Al mur, s’endevina encara un grafiti amb el símbol squatter i un lema ja borrós contra la «malaltia immobiliària».

El veí afirma que, després del desallotjament, la propietat va enderrocar part de les plantes interiors «perquè no s’hi tornés a posar gent». «Només van deixar la façana i l’estructura. Ara és perfecte així. No hi ha soroll ni tenim queixa. ¿Si molesten els coloms? I ara, si és supertranquil... Em molesten més les gavines», confessa.

«La imatge del barri»

«No ens ha afectat en la vida quotidiana, però sí que afecta la imatge del barri», comenta el Carlos, resident a la mateixa comunitat.

L’altre edifici limítrof al que està desert s’ha remodelat per a lloguers de curta estada, comenten a la zona. Allà abunden els estrangers de passada. Hi ha habitants que diuen no saber-ho i altres que responen no sentir cap molèstia.

L’Oriol, instal·lat als baixos, sí que es queixa: «Al cap d’un mes d’arribar, ja teníem humitats. Suposo que és pel bloc abandonat. Vam arribar fa dos anys i ja estava així. L’Ajuntament de Barcelona hauria de revisar-ho».

■

Es tracta d’una propietat privada a la qual l’ajuntament ha enviat avisos