La llei de vivenda mobilitza el sector immobiliari
Davant la nova llei enfocada en la propietat, les patronals del sector i les consultores privades advoquen per propostes «alternatives» per pal·liar el greu problema de la vivenda a Barcelona. Aquestes passen per fomentar «tant sí com no» l’oferta perquè
La certesa que els lloguers continuen pujant i els preus de venda tampoc retrocedeixen, de moment, manté obert el debat sobre quines mesures s’han d’implementar per temperar el que s’ha convertit en una gran preocupació: la llei de vivenda, que s’aprovarà aquest mes i posa el focus en els propietaris per limitar els preus, ha provocat una allau de crítiques per part del sector immobiliari, convençut que provocarà un efecte contrari al desitjat. La seva tesi és que molts amos de vivendes trauran els immobles del mercat.
Totes les veus del sector coincideixen que la solució passa indispensablement per augmentar el parc residencial. ¿Però, quines propostes recepten com a alternativa? Aquest diari ha consultat el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona, l’Escola d’Agents de la Propietat Immobiliària a Barcelona, la consultora del market place immobiliari especialitzat en retail Brickbro, així com empreses immobiliàries amb gran quota de mercat com per exemple Don Piso (Emiliano Bermúdez, subdirector general) i Tecnocasa (Lázaro Cubero, director d’Anàlisis del grup), entre d’altres, a la recerca de les mesures clau.
Barcelona no té gaire espai per créixer com a ciutat, però sí recorregut en alguns barris. El cas més clar és la Marina del Prat Vermell, on de moment s’han planificat al voltant de 12.000 vivendes noves, gairebé la meitat de protecció. Altres barris perifèrics tenen potencial per encaixar noves edificacions i esprémer la fórmula combinada de promocions amb fons privats, o de col·laboració publicoprivada, al marge de les iniciatives d’obra protegida que està desenvolupant l’ajuntament.
Solars a preu mòdic
El mateix exsoci socialista de l’alcaldessa Colau combrega amb la tesi de Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, que la rigidesa en l’aplicació del 30% destinat a vivenda social no ha funcionat (ha frenat en sec noves promocions) i és necessari flexibilitzar-la segons cada cas concret. L'escàs balanç (mig centenar de pisos socials en quatre anys) ha portat l’Associació de Promotors de Catalunya
(APCE) a considerar la mesura dels Comuns un «fracàs estrepitós». El sector demana «menys intervencionisme» i més pisos.
El Col·legi d’Administradors planteja «posar a disposició de promotors i constructors a preu mòdic solars per edificar vivenda de fins a 60 m² en règim de lloguer assequible, amb un límit màxim d’entre 8-9 euros/m²». Fa anys que l’ajuntament culpa el Govern de no complir les seves responsabilitats en matèria de vivenda i d’obligar la ciutat a fer un esforç extra, que continua quedant molt curt respecte a la demanda. El sector demana que les administracions deixin de culpar-se mútuament i duguin a terme polítiques actives per nodrir el mercat amb sostre públic, en comptes de desplaçar les responsabilitats als propietaris i promotors privats. El primer pas per abordar la crisi és incrementar el parc públic, perquè «no s’han complert les promeses electorals i el 2% de vivenda pública a la ciutat és insuficient», apunta Cubero.
El que inicialment era una reivindicació per part dels administradors de finques, a hores d’ara ja és un clamor de tot el sector. Barcelona té milers d’oficines obsoletes, ubicades especialment en edificis de veïns amb usos mixtos (sobretot en entresols) que es podrien convertir en llars, defensa Bermúdez. En paral·lel, fa uns mesos calculava que hi ha 16.000 locals comercials en desús perquè estan situats majoritàriament en carrers de poca vida econòmica, i amb poques perspectives de ressuscitar com a botigues i serveis.
La proposta és que s’estudiï amb les associacions de comerciants (fins i tot Barcelona Comerç ho veu amb bons ulls) a quines zones es podria incentivar el canvi d’ús. Es proposa que estigui condicionat a preus socials, o a proveir mercats com el de la població de més edat, que tindria una bona accessibilitat als baixos. Per contra, la consultora Brickbro calcula que el 30% de la inversió en vivenda es desplaçarà al retail (zones d’interès) que no té limitacions i que es percep més segura. També reivindiquen la reconversió d’entresols i estudis que compleixin
Els promotors jutgen la mesura del 30% de «fracàs estrepitós» i reclamen «menys intervencionisme»
«L’habilitació de pisos de lloguer de 30 metres seria una bona fórmula d’emancipació»
Els propietaris demanen a les administracions que no els passin la responsabilitat
condicions habitables mitjançant reformes.
En l’actualitat, milers d’espais han sigut habilitats com a vivendes i exerceixen aquest paper malgrat que no tenen cèdules per qüestions formals (els metres quadrats o la distribució) sense que es tracti d’infrahabitatges. En altres casos, tenen característiques per posseir la cèdula, però els criteris municipals de densitat residencial ho impedeixen. Les patronals recorden que en l’actualitat moltes persones es veuen obligades a compartir sostre en habitacions a més de 500 euros.
L’habilitació de minipisos de lloguer d’aproximadament 30 metres podria ser una bona fórmula per a l’emancipació juvenil, afegeixen. Si es recalculen densitats, en alguns casos es podria facilitar també la «divisió de grans pisos», davant l’auge de llars amb un sol ocupant, reclamen.
Les immobiliàries mantenen que per afavorir un mercat prou ampli és necessari estimular la inversió en vivendes buides per posar-les en arrendament.
■