Evenepoel abandona per covid i deixa orfe el Giro
El ciclista belga guanya la contrarellotge, es vesteix de rosa però poc després el seu equip comunica la seva retirada per estar infectat amb el coronavirus.
l’heroi, el protagonista, el noi que tothom va admirar ahir va tornar a ser Marc Márquez, que, als seus 30 anys i sense moto (l’Honda continua sent la pitjor moto de la graella, Joan Mir i Àlex Rins van tornar a caure i Takaaki Nakagami va acabar novè), va demostrar que, sense ell, aquest Mundial no té gaire atractiu, la veritat.
Més espectacle que ningú
Tot el pàdoc, bona part del qual sol criticar l’excessiva fogositat i ímpetu del pilotatge de Márquez però, després, celebra que el català ofereixi més espectacle que ningú a la pista, creu que amb una Ducati a les seves mans no hi hauria Mundial, MM93 guanyaria el 80% de les carreres, de dissabte i de diumenge. «Jo, la veritat, prefereixo protagonitzar, fer, córrer carreres així, on ho dono tot, on em demostro a mi mateix que continuo viu, amb ganes, amb la passió de sempre, tot i que caigui i no acabi. Ho prefereixo abans de fer una carrera normal i acabar 10è», va dir el vuit vegades campió del món de motociclisme.
Márquez, que va recordar que tots els pilots Honda estan patint molt, i Joan (Mir) és tot un campió del món que ha tornat a caure», va reconèixer estar summament content i orgullós del cap de setmana que ha viscut a Le Mans. «Si la moto m’hagués acompanyat una miqueta i no és una crítica, no, és simplement la realitat, potser no hauria caigut, ja que no hagués pilotat tan forçat, tan al límit. Sí, sé que molta gent pensa que estic pilotant per sobre de les possibilitats de la meva moto, però em paguen per això. Honda vol guanyar i continuo necessitant portar la nostra moto al límit per saber en quins punts hem de treballar per millorar i arribar al punt de competitivitat de les millors».
Márquez, que va confessar haver hagut d’activar-se abans de la carrera amb moltíssima motivació «ja que haver estat un mes i mig aturat et té una mica anquilosat», va assegurar que, potser, «hauria hagut de conformar-me amb la quarta plaça, però quan un està allà posat, se sent fort, insisteixo, avui he tornat a disfrutar com mai, creu que tot li sortirà, però no sempre és així, no».
Per al campioníssim català, el nou xassís Kalex pot ser el punt de partida d’una manera de treballar nova però ja puc dir que no és la solució o no és la solució única, necessitem moltes més coses per ser competitius». Márquez continua confiant cegament en Honda per més rumors que apareixen que estaria buscant com alliberar-se del seu últim any de contracte (2024), si la firma alada no li millora la moto.
«He disfrutat com un nen, però s’ha de millorar la moto», assenyala Márquez «Tinc contracte amb Honda i vull tornar a guanyar amb ells», insisteix el Marc
La feina al Japó
«Repeteixo, tinc aquest any i el que ve de contracte, sé que Honda vol sortir d’aquesta crisi al més aviat possible. Sé que estan treballant al Japó per trobar noves aportacions, peces i millores i, al box, sempre he dit que tinc el millor equip del món i, per tant, sortirem d’aquesta junts. La carrera d’avui [per ahir] és la prova que, amb feina i ara hi ha tres setmanes d’aturada per millorar, podem sortir a la superfície, ¡hem de sortir a la superfície!», va dir amb un ampli somriure a la boca.
Una cosa és clara, el campionat, el públic, la crítica, tot el pàdoc és segur que amb una altra moto, amb qualsevol altra moto, no ja la Ducati, ni tan sols la KTM, Márquez guanyaria de sobres. «Sí, he sentit aquests comentaris, però vull guanyar amb l’Honda i encara estem a temps de lluitar pel títol, ja que el líder i campió ha tornat a fallar, però també he fallat jo, que he perdut bons punts al caure. Això és molt llarg, sí, però si no millorem la moto, la remuntada serà impossible, però, de moment, he tornat a disfrutar com un nen petit».
■
El Giro es va quedar ahir a la nit orfe, sense el seu millor corredor, com si un mastegot tombés la carrera per un KO tècnic. El conjunt del Soudal va comunicar passades les deu de la nit que Remco Evenepoel estava infectat per covid i que per tant deixava la prova després d’haver guanyat la contrarellotge i amb la maglia rosa a la seva esquena com a nou líder de la carrera.
El ciclisme sembla ser l’únic esport que sempre circula per una via diferent de la resta d’especialitats. El maig del 2023 quan la covid ha deixat de ser una pandèmia mundial no hi ha cap obligació ni norma escrita que obligui un equip a retirar el seu corredor si dona positiu en un test i mostra que està infectat per la covid. El Soudal no va voler donar-se un termini i esperar a veure com evolucionava el seu líder amb un dilluns al sol (o sota la pluja italiana), sense competició i amb temps per veure si millorava en els símptomes. I, a més, amb uns dies en què, tret de sorpresa, represes les etapes, podia anar a roda i comprovar la seva situació.
No va esperar i va retirar el seu ciclista estrella quan era el líder de la carrera després d’haver guanyat, tot i que amb moltes més dificultats de les previstes, la principal contrarellotge plana de la prova. Només havia aconseguit un segon de marge amb Geraint Thomas, ara nou líder, i dos en relació amb un altre britànic de l’Ineos, Tao Geoghegan Hart, el vencedor de la ronda italiana del 2020, la que es va córrer a la tardor quan la covid 19 atemoria la humanitat.
Ara el futur esportiu d’Evenepoel és incert ja que el corredor flamenc no tenia previst disputar el Tour on el Soudal tenia previst acudir amb l’excampió del món francès Julian Alaphilippe però amb la intenció de lluitar per les etapes i, potser, disfrutar d’algun
Novena etapa
1. R. Evenepoel (Bèl/Sou) . 41m 24s 2. Geraint Thomas (GB/Ine) ...... a 1 s 3. Tao G. Hart (GBr/Ine) ............ a 2 s 4. Stefan Küng (Suï/Gro) .......... a 4 s 6. Primoz Roglic (Esl/Jum) ...... a 17 s
General
1. R. Evenepoel (Bèl/Sou)34.33.42 h 2. Geraint Thomas (GBr/Ine) .a 45 s 3. Primoz Roglic (Esl/Jum) ..... a 47 s 4. Tao G. Hart (GBr/Ine) .......... a 50 s 5. Joao Almeida (Por/UAE) .a 1m 7s dia de groc però sense cap intenció de disputar la general a Jonas Vingegaard i Tadej Pogacar, els dos principals aspirants a la victòria al juliol.
Evenepoel havia tingut en les dues últimes etapes del Giro un rendiment per sota del que s’esperava. Dissabte en una costa dura, però curta i a priori perfectament superable per al fenomen belga es va distanciar de Primoz Roglic, al qual van acompanyar Thomas i Geoghegan Hart i va acabar cedint 14 segons.
Irregular a la contrarellotge
Ahir, a la contrarellotge va tenir un inici espectacular però després es va ensorrar en la part mitjana de la prova, tot i que al final es va recuperar i va acabar guanyant tot i que només amb un segon de diferència amb Thomas, dos en relació amb Geoghegan Hart i 17 segons amb Roglic.
El ciclista eslovè i la parella britànica de l’Ineos, tret de sorpreses relacionades amb la covid, per sobre de qualsevol caiguda, passen a ser ara els principals aspirants a la victòria, en un Giro amb una nova careta i que s’ha quedat sense el principal candidat a la victòria, un Evenepoel que el 2022 va guanyar Vuelta i Mundial.
■
Classificacions