Canvis de lideratge a examen
Els comicis del 28 de maig mesuraran l’inici d’un nou cicle polític a la comunitat, ja que tant el PP com el PSOE estrenen dirigents. El 2019, entre tots dos van sumar 260 de les 313 alcaldies.
Les eleccions del 28M a Galícia serviran de termòmetre per mesurar l’arrencada d’un nou cicle polític, ja que el PP i el PSOE estrenen lideratges. Alfonso Rueda va agafar el relleu de d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant del partit a Galícia fa un any i Valentín González Formoso porta les regnes socialistes després de vèncer en les primàries l’octubre del 2021. Entre aquests dos partits, el 2019 es van repartir 260 alcaldies (d’un total de 313). Ara toca passar revista a l’avantsala de les generals de final d’any i, sobretot, les autonòmiques del 2024. Serà com una primera volta per a aquestes dues formacions i els seus nous líders. El tercer partit en discòrdia és el BNG. Tradicionalment el seu impacte en les municipals és més aviat limitat, ja que governa només una trentena d’ajuntaments, però és la segona força al Parlament amb 19 escons de 75, va treure profit a les eleccions del 2020 de la desaparició de l’esquerra rupturista en la política autonòmica.
El PP és l’únic partit que presenta candidatures en tots els municipis i és també el que més nombre d’alcaldes té (gairebé 150). Però té un taló d’Aquil·les: el vot urbà. Malgrat governar a mitja Galícia, resulta que no regeix en cap de les set grans ciutats i només ostenta el bastó de comandament a la diputació d’Ourense, cosa per a la qual cosa va haver d’entregar l’alcaldia de la capital al tercer partit de la ciutat, Democràcia d’Orense, a canvi dels vots necessaris per presidir la corporació provincial. Els populars van obtenir el 2019 el 33,34% dels vots i, tot i que només per 9.000 vots de diferència sobre els socialistes, van ser la força més votada. Rueda afronta el repte de repetir com a mínim aquests resultats i, a més, guanyar presència a les ciutats perquè aquesta hegemonia a les urnes no quedi coixa i, a la pràctica, reduïda a la Galícia rural i a viles mitjanes. Serà la seva primera vegada com a director d’orquestra i també amb un equip nou, perquè Feijóo es va emportar a Madrid gairebé tots els operaris d’una maquinària electoral que li va donar quatre majories absolutes a les autonòmiques.
El vot urbà
Igual com Rueda, Formoso afronta els seus primers comicis com a cap de files. Però a favor seu juga que el PSOE és el partit gallec amb més canvis de líder i està acostumat a ser mogut amb automatismes mentre s’alternen els seus secretaris generals. Seu és el poder urbà, ja que governen en tres diputacions i als ajuntaments de Vigo, la Corunya, Santiago, Lugo i Ferrol, bé amb majoria absoluta o amb aliances amb altres forces d’esquerres.
Amb els 494.526 vots obtinguts el 2019 (el 32,73% de l’electorat), el desafiament de Formoso és disputar l’hegemonia al PP i conservar el poder urbà, que en el cas socialista està molt més associat que en altres partits als lideratges singulars dels seus alcaldes. El 28 de maig es passarà examen al paper de Formoso amb unes conseqüències que, a més, poden marcar la seva carrera política. És el secretari general del PSdeG, però també candidat a l’alcaldia d’As Pontes i a la presidència de la Diputació de la Corunya, per la qual cosa una ensopegada electoral el podria deixar tirat i desaprofitar les seves aspiracions a la Xunta.
■