Desafiament socialista davant els sondejos
Concha Andreu aspira a mantenir la presidència en contra del que diuen les enquestes. Els populars, mentrestant, compten amb recuperar un territori que van governar durant 24 anys.
L’agost del 2019, l’elecció de la socialista Concha Andreu com a presidenta de La Rioja va posar fi a 24 anys de governs del PP, 20 d’aquests amb majoria absoluta. El 28M dirimeix si la victòria socialista va ser només un accident en una comunitat de biaix conservador o si Andreu és capaç de consolidar-se. La Rioja figura des de fa mesos en el caseller de comunitats que el PP assegura que, sí o sí, recuperarà. Les enquestes a escala nacional l’acoloreixen també de blau. A Ferraz la consigna és que no la donen per perduda i el missatge que han transmès a Andreu és que «va bé». La presidenta, que es prea de trepitjar el carrer, manté que la sorprendria molt no continuar perquè les seves impressions són positives. No entendria que, amb la bona receptivitat que troba en els seus veïns, després no la votin.
Al PP, en canvi, afirmen que «es nega a veure la realitat». A Génova i al partit a La Rioja fa setmanes que la donen per segura la victòria. El candidat, Gonzalo Capellán, catedràtic i amb trajectòria com a conseller al Govern autonòmic, té encomanada la tasca de recuperar una comunitat històricament del PP. La decisió del seu nomenament, l’octubre del 2022, va sortir directament de l’entorn de Núñez Feijóo i Cuca Gamarra, secretària general i exalcaldessa de Logronyo. La situació orgànica en l’autonomia és complicada, i ho continua sent. Més ara, amb l’escissió d’Alberto Bretón (ex del PP), que ha creat un nou partit, PEr La Rioja, cosa que posa en dificultat els populars. Els sondejos que manegen dins del partit conservador miren als 16 escons, només a un de la majoria absoluta.
«Sistema caciquista»
En el socialisme de La Rioja afirmen que els sondejos són equivocats, que ja el 2019 no van detectar el vot del PSOE (els en donaven entre 12 i 13 i en van treure 15) i que ara mateix hi ha un percentatge de votants que es declaren indecisos però que realment votaran Andreu. Expliquen que durant anys el vot socialista va estar proscrit. Afirmen que el PP va crear un sistema «caciquista, de compra de voluntats», i que fins i tot els costava fer llistes en alguns municipis. Ara han arribat a 170 dels 174 pobles que hi ha a La Rioja. Les sensacions són ara molt «millors» que fa quatre anys. Tot i que admeten que Logronyo representa la meitat del resultat i, malgrat que té alcalde socialista, la seva decisió d’obrir la ciutat a les bicicletes li ha ocasionat crítiques.
O Andreu arriba a 17 diputats, una cosa que sembla complicada, o es queda en 15 i continua necessitant els dos d’Izquierda Unida i Podem que es tornen a presentar junts, malgrat que van trencar en aquesta legislatura i el PSOE va governar gràcies a la trànsfuga morada. El PP té ara 12 escons i Ciutadans, quatre. La desaparició, pràcticament global, dels taronges obre la porta al repartiment dels seus vots. Dels 18.000 vots que tenia Cs, els socialistes calculen que en conservarà de 1.000 a 1.500. La clau és on van aquests 17.000. El PP, apunten, creu que ells absorbeixen el 80%; Vox, un 10%, i Bretón, un 10% més. Si la formació d’Abascal aconsegueix entrar (com moltes enquestes reflecteixen malgrat la seva escassa base territorial), ho podrien fer directament amb dos diputats. Aquest escenari allunya l’opció de la majoria absoluta del PP.
■