El fantasma de Pinochet
La policia decomissa a la ciutat de Valdivia una pistola que va ser del dictador, una Pietro Beretta calibre 380. Estava en mans d’un narco adolescent.
Un fantasma recorre Xile, el d’Augusto Pinochet. Ha deixat la seva marca en l’elecció de consellers constituents que va tenir com a gran guanyador l’extrema dreta i va deixar també com a prova material del seu llegat la troballa d’una pistola que pertanyia a l’exdictador i estava en mans d’un adolescent narco. La Pietro Beretta, calibre 380, va ser confiscada durant un procediment policial dies enrere. L’arma formava part del petit arsenal d’una banda que disputava a una altra facció el negoci de la droga a la perifèria de ciutat de Valdivia, uns 800 quilòmetres al sud de la capital. La manejava un adolescent. La policia no va donar crèdit quan va analitzar la inscripció de dues inicials a l’empunyadura: A. P.
Segons la fiscal en cap de Valdivia, Tatiana Esquivel, l’arma havia sigut sostreta el maig del 2014, segons una denúncia de la mateixa família de l’exdictador. Marco Antonio Pinochet, el segon dels fills de l’home que va manejar amb el seu esmolat sabre corb el país durant 17 anys, entre 1973 i 1990, va informar llavors que la Pietro Baretta era a penes part d’una sèrie d’armes que integraven l’inventari de Pinochet, entre les quals diverses Glock, Colt, SIG Sauer, Zick, revòlvers Taurus i un fusell. Els investigadors van intuir, des del mateix moment del robatori, que aquestes armes havien sigut venudes al mercat negre o a col·leccionistes les identitats dels quals mai es van conèixer. La renovada recerca de les armes de Pinochet té lloc quan el tema de la inseguretat urbana ocupa els primers plans del debat polític. Aquest va ser un dels factors que expliquen la contundent victòria a les urnes de la ultradreta. La sotssecretaria de Prevenció del Delicte ha consignat que el 2022 es van registrar 934 homicidis, cosa que implica una taxa de 4,7 assassinats per cada 100.000 habitants. Es tracta d’una xifra inferior a la mitjana regional, però, alhora, dona compte d’un augment del 34,33% respecte a l’any anterior.
Armes institucionals
La Carta Magna de 1980 era una altra de les armes que havia dissenyat Pinochet per perpetuar el model econòmic i polític forjat a partir del violent enderrocament de Salvador Allende, l’11 de setembre de 1973. El text va ser depurat en diferents oportunitats durant la llarga transició democràtica, però la seva matriu va quedar indemne als canvis. La Carta Magna que es va redactar entre 2021 i 2022 va intentar anar en sentit contrari. El caràcter marcadament progressista i ambientalista d’aquesta Constitució va ser rebutjat pel 62% dels xilens en la consulta popular de setembre passat.
Mentre la policia busca l’arsenal extraviat de l’exdictador i alguns dels seus hereus espirituals es proposen deixar la seva empremta a la Carta Magna, l’esquerra xilena encara no pot donar crèdit al que passa: l’any que es compleix mig segle de la caiguda d’Allende, els defensors del procés que va començar aquell 1973 a sang i foc tenen l’oportunitat històrica de tornar a donar-li legitimitat a través d’un text constitucional.
■