Una nova era de propaganda
La intel·ligència artificial està canviant les regles de joc en la política. Partits d’arreu del món posen la seva atenció en el desenvolupament d’una tecnologia que consideren una oportunitat per dotar la seva comunicació d’un impacte visual mai vist fin
La Xina envaint Taiwan, milers d’immigrants travessant la frontera dels EUA, ciutats sota toc de queda i avis fent cua per retirar els seus estalvis davant una hecatombe financera. Semblen creïbles, però les distòpiques imatges amb què el Partit Republicà adverteix sobre una possible reelecció presidencial de Joe Biden no existeixen. Formen part del primer anunci que han generat de manera completa amb intel·ligència artificial (IA) per donar forma al malson dels seus votants, però no serà l’últim.
Partits polítics de tot el món estan posant la seva atenció en el desenvolupament d’una tecnologia que veuen com una oportunitat per dotar la seva comunicació d’un impacte visual mai vist. Eines com Midjourney i Dall-E 2 estan facilitant la creació d’imatges realistes cada vegada més difícils de distingir de fotos reals. La falsa detenció de Donald Trump o el papa Francesc vestint de Balenciaga en són una prova. Aquesta possibilitat obre la porta a una nova era de la propaganda política. «La IA accelera la creació d’imaginaris per a la transmissió ideològica. Això canvia les regles del joc», explica Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en llenguatge digital.
Donar forma a les consignes
L’ús d’imatges o vídeos generats per IA –també coneguts com a deepfakes– comença a ser recurrent. Aquesta mateixa setmana, En Comú Podem ha tret un anunci televisiu per a la campanya de les eleccions municipals amb estampes idíl·liques, però també amb d’altres d’apocalíptiques de llargues cues de persones per rebre atenció o de carrers contaminats. A les xarxes socials, les fotos de perfil de personatges polítics espanyols com Pablo Iglesias, Macarena Olona o Iván Espinosa de los Monteros ja apareixen modificades per filtres artístics.
La creació d’imatges polítiques no és patrimoni dels partits i activistes dels dos bàndols de l’espectre