L’Eurocambra avala limitar els ingressos de les elèctriques en situacions de crisi
▶ La patronal Eurelectric es declara preocupada per «la institucionalització» de la mesura ▶ L’objectiu és alleujar l’impacte del xoc en el consumidor
El Parlament Europeu proposa mantenir el límit als ingressos de les centrals renovables, nuclears i hidràuliques de forma estructural, sempre que hi hagi una situació de crisi de preus de l’energia. Així es pot llegir al primer esborrany elaborat per l’Eurocambra sobre la reforma del mercat elèctric proposada per la Comissió Europea al març: «El límit als ingressos del mercat és una mesura implementada durant la crisi energètica que ajuda a reduir els beneficis caiguts del cel dels generadors d’energia, mentre ajuda a finançar les mesures adoptades durant una crisi de preus».
Aquesta és una de les esmenes introduïdes pel ponent espanyol Nicolás González-Casares i el seu equip després de més de 50 reunions amb empreses com Naturgy, Endesa, Iberdrola, o l’Associació de Comercialitzadors d’Energia (ACIE), així com associacions de clients o consumidors. A aquests canvis seguirà la discussió dels diferents grups polítics per a l’aprovació d’una versió definitiva de l’Eurocambra. A partir de llavors començaran les converses entre estats membres per arribar a un text final que el Govern espanyol vol impulsar durant la presidència espanyola de la UE. .
L’objectiu de limitar els ingressos de les elèctriques és destinar el que es recapti a mesures dirigides a alleujar l’impacte del xoc en els consumidors. «És positiu que la CE introdueixi mesures específiques per a períodes de crisi com la possibilitat d’introduir tarifes regulades, fins i tot amb preus per sota del cost. Però no resol com finançar-les, cosa que deixa en inferioritat de condicions països amb menys espai fiscal i, per tant, els seus ciutadans», diu González-Casares. En el text s’estableix un límit de 180 euros per megawatt-hora (MWh), el mateix que van acordar els Vint-i-set durant la crisi actual. Però la redacció deixa la porta oberta al fet que els estats membres estableixin els seus propis criteris, com ara, amb límits que van des dels 61 euros d’Itàlia o els 67 euros d’Espanya als 85 de Grècia o els 130 de Bèlgica.
Crítiques del sector
En una primera reacció per part de les elèctriques, el secretari general de la patronal europea (Eurelectric), Kristian Ruby, va afirmar que té «serioses preocupacions» sobre «la institucionalització» d’una mesura que, segons el seu parer, «ha fragmentat el mercat intern i ha generat ingressos significativament més baixos del que s’esperava». Espanya va ser el primer país a posar en marxa un límit així. El setembre del 2021, el Consell de Ministres va aprovar retallar els ingressos de nuclears, hidràuliques i renovables per l’alça de preus del gas. Però les companyies elèctriques van forçar el Govern central per suavitzar aquesta mesura a l’eximir de la penalització els que firmessin acords de venda d’energia per sota dels 67 euros per MWh. El resultat ha sigut que davant els 2.600 milions que preveia recaptar el Govern central en un sol un trimestre, al final hagi recaptat uns 370 milions en un any (2022).
■