Feixisme a Barcelona

¿Què tenen a veure una manifestació de Desokupa amb un míting de Vox i una invasió de camp? Molt més del que sembla. Comencem pel més obvi: Vox va aplegar diumenge a la plaça Artós de Barcelona una mica menys de 500 persones, com vam veure els que vam passar per la plaça. Una assistència ordinària, que va omplir una plaça manifestament petita, però que cridava l’atenció per l’espectacular desplegament de càmeres i unitats mòbils. L’acte de Vox no tenia res d’especial, més enllà que era l’acte central en què participava el líder suprem Abascal. És igual que l’assistència fos tirant a normal, els grans mitjans hi van donar una cobertura destacada, molt lluny de la seva dimensió real, per a una formació que no té ni tan sols representació a l’ajuntament.

A l’informatiu de La 1 de diumenge a Catalunya, la redactora es va permetre començar així la seva crònica: «Demostració de força de Vox, que aspira a entrar a l’Ajuntament de Barcelona». ¿Què porta la periodista d’una televisió pública a convertir una reunió de tot just 500 persones, en la qual no va caldre ni tallar el carrer, en una «demostració de força»? Sent benèvols, podríem dir que van ser les presses per entrar a l’informatiu. Però, sent realistes ho podríem atribuir al mateix apriorisme que tenen altres mitjans, públics i privats: una mirada condescendent i blanquejant (de vegades sense voler, d’altres de manera deliberada) de l’extrema dreta, a la qual es dona una força que per si mateixa no tindria.

Inquietant tolerància

És el mateix que va passar uns dies abans amb la famosa marxa feixista de Desokupa a la Bonanova, amplificada artificialment: poques vegades tan pocs nazis, importats de fora com un subproducte feixista, han tingut tanta repercussió. Fins i tot els mateixos veïns s’han sorprès del ressò informatiu d’un problema (el de l’okupació) que sembla que és ara mateix la menor de les seves preocupacions. Com en l’acte de Vox, el que cridava l’atenció era el desplegament informatiu, totalment desproporcionat respecte a la importància real del que deien que cobrien. Una cobertura que només ha servit per fer propaganda d’una empresa sinistra i dels ‘lobbies’ que la protegeixen.

En els dos casos, per cert, amb insults i desqualificacions a Ada Colau: tant condemnar la cultura de l’odi, però ningú imputarà Abascal per haver dit «psicòpata» a l’alcaldessa, i no hi ha ni tan sols identificats pels insults de Desokupa. A tot això hi podríem afegir la preocupant invasió de camp a Cornellà-el Prat que van protagonitzar uns violents radicals per boicotejar la celebració de la Lliga del Barça.

Els tres successos han tingut com a denominador comú una inquietant tolerància: de vegades passivitat policial, de vegades desplegament mediàtic, de vegades inoperància col·lectiva, de vegades les tres coses juntes. El que és clar és que el feixisme ha accelerat la seva presència a Barcelona, i sembla que n’hi ha que fins i tot l’encoratgen. Tots hauríem de fer autocrítica, incloent-hi els mitjans.

■

Desokupa, plaça Artós i Cornellà-el Prat: un feixisme agressiu apunta a Barcelona cada vegada amb menys vergonya i més promoció mediàtica