L’hegemonia del dòlar trontolla
La debilitat de la divisa dels EUA està propulsada per les males decisions de Washington
El Banc de Desenvolupament dels ‘Brics’ s’afanya a crear una moneda que elimini la dependència del dòlar
La imparable rivalitat sino-nord-americana i les sancions imposades a Rússia pels EUA han augmentat la desconfiança del sud global cap al dòlar i han accelerat les accions per alliberar-se del domini d’aquesta moneda. Segons el Fons Monetari Internacional, la participació del dòlar en les reserves de divises del món havia caigut a final del 2022 al 58%, des del 71% que ostentava el 1999.
El nou Banc de Desenvolupament dels Brics, que dirigeix l’expresidenta brasilera Dilma Rousseff, s’afanya a crear una moneda comuna que faciliti la desdolarització. El PIB dels cinc països (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) supera ja per paritat de poder adquisitiu el del G-7, grup centrat en la defensa dels interessos del món occidental i cada dia més contestat pels emergents.
L’obstacle més gran per a aquesta moneda el representa l’animositat entre la Xina i l’Índia. Els dos països estan embrancats en una disputa fronterera provinent en part del traçat, no reconegut per la Xina, de la línia McMahon, que va imposar el Govern britànic durant l’Índia colonial. De la voluntat per resoldre aquest conflicte dependrà la confiança necessària per crear una moneda comuna.
Tot apunta que, en la cimera dels Brics d’aquest any, que se celebrarà a Sud-àfrica, s’hi uniran altres països com l’Aràbia Saudita, l’Argentina, Turquia, l’Iran i Egipte. Tots tenen acords amb la Xina per comerciar en iuans. L’Argentina va ser l’últim a signar-lo, a l’abril, mentre l’Aràbia Saudita, que el 2020 va convertir la Xina en el seu principal soci comercial, estudia la proposta de fixar el preu de venda del seu petroli en petroiuan, cosa que suposaria un cop molt dur al petrodòlar, que ha proporcionat abundants beneficis als EUA.
En aquesta línia, la Borsa de Petroli i Gas de Xangai va començar a l’abril a pagar en iuans pel gas liquat de la francesa Total Energies.
Desconfiança
La decisió de la Casa Blanca d’expulsar Rússia del sistema Swift de pagaments internacionals i congelar els seus actius en dòlars va desencadenar la desconfiança en molts països del sud global i va impulsar l’expansió del sistema alternatiu xinès de transferències internacionals, denominat CIPS. Rússia va posar en marxa un sistema propi, el SPFS, després de les sancions imposades per la seva annexió de Crimea el 2014. L’SPFS ha integrat al seu sistema de pagaments països sancionats pels EUA, com l’Iran, Veneçuela, Cuba i Corea del Nord. La Xina va donar ales al CIPS el 2018, davant la guerra comercial desencadenada per Trump. Els dos sistemes fomenten la desdolarització amb pagaments en iuans, rubles i altres divises. L’acord del 2019 entre Moscou i Pequín per utilitzar les seves pròpies monedes al comerç bilateral va suposar un reconeixement i el principal alleujament contra les sancions. El 2021, Rússia ja tenia gairebé un terç de les reserves mundials en iuans. Les interrupcions en les cadenes de subministrament provocades per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna també han alimentat la desdolarització al danyar les economies dels països en desenvolupament, que s’enfronten a voluminosos deutes externs en dòlars. La pujada de la cotització del dòlar i els elevats interessos les fan impagables.
L’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic ha expressat la seva voluntat, a imitació de la
Unió Europea, de crear una moneda comuna per als 10 països que la integren. Mentre hi treballen, han decidit eliminar el dòlar, l’euro, el ien i la lliura de les seves transaccions internes i fomentar conjuntament acords en monedes locals. El president d’Indonèsia, Joko Widodo, fins i tot ha instat l’Asean a «protegir-se de les pertorbacions geopolítiques» amb l’abandonament de sistemes de pagament estrangers, com ara Visa i Mastercard, i la substitució per targetes de crèdit emeses per bancs locals. L’Asean manté unes excel·lents relacions amb la Xina, el seu principal soci comercial, i amb els EUA, el seu principal inversor, i no es vol veure immersa en la lluita entre les dues superpotències. Per això, pretén organitzar-se financerament. Entre les propostes, el primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, vol reviure’n una per establir un fons monetari asiàtic i no dependre de l’FMI i del Banc Mundial, que controla Occident.
Al carro de la desdolarització també hi ha pujat l’Organització de Cooperació de Xangai. Alliberar-se del domini del dòlar no serà una tasca fàcil, però el seu avenç el propulsen més les males decisions de Washington que les ànsies de la Xina.
■