Les últimes pluges són insuficients per alleujar la sequera als boscos
Les masses forestals catalanes necessiten que hi hagi encara més precipitacions per poder portar a terme el denominat ‘efecte esponja’. Quan el subsol s’amara bé, els arbres succionen l’aigua per les arrels i eviten l’estrès hídric.
«El que ha plogut no és suficient per als boscos. Parlem d’una sequera de dos anys. No s’arregla res en dues setmanes». Són paraules de Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que fa dècades que està dedicat a l’estudi dels arbres. Vayreda il·lustra la necessitat imperiosa de pluges amb aquesta explicació: «Si cauen 10 litres d’aigua per metre quadrat, no arriba res a terra, perquè les copes dels arbres intercepten gran part de la pluja». És cert que aquest maig està plovent més que en els últims mesos. No obstant, el dèficit de precipitacions acumulat és immens. Per tant, «hauria d’estar plovent durant molt de temps» per compensar la situació, afirma l’especialista.
Efecte esponja
L’efecte esponja és un fenomen habitual dels boscos mediterranis. L’aigua que cau s’acumula sota terra, com si es tractés d’un gran dipòsit, i durant les setmanes següents els arbres poden anar succionant aigua d’aquesta gran esponja a través de les arrels. «Ara mateix, els dipòsits són gairebé buits», detalla Vayreda. «Fins que el terra no s’ompli del tot no tindran prou aigua per afrontar la calor i l’aridesa de l’estiu de manera adequada», afegeix. Molts dels arbres i arbustos de la península Ibèrica ja estan acostumats a mesos de sequera: «Les arrels són profundes i busquen (i troben) aigua on sigui». El problema aquesta vegada és que acumulem gairebé dos anys de dèficit hídric: «Els arbres estan al límit». Perquè es recuperin, es requeririen pluges com les d’aquestes dues últimes setmanes, però durant molt més temps. «Aquest és el problema de les sequeres pertinaces: les pluges del mes de maig ho poden salvar una mica, però molt poc. Els dipòsits no s’ompliran», conclou l’expert.
Un exemple de la situació extrema dels boscos, on els arbres competeixen per cada gota d’aigua, són els arbres caducifolis: «Normalment, les seves fulles neixen al març o l’abril com a màxim». Aquest any, molts roures encara no mostren les fulles. ¿I per què passa això? «Davant el fenomen de la sequera extrema, decideixen no rebrotar encara, ja que la falta d’aigua els impediria mantenir les seves fulles en bon estat. Per tant, retarden el seu naixement», afirma Vayreda.
Un bon indici que es deixa enrere la sequera seria veure com aquests roures comencen a veure brotar les seves fulles. Altres arbres retarden la floració: «Les alzines, per exemple floreixen a principis de la primavera, però aquest any, la majoria no ho han fet, tampoc les suredes».
No renoven les fulles
Les alzines són arbres perennes, però el rebrot també és clau perquè necessiten renovar les seves fulles. El fet que aquesta renovació no es produeixi és també sinònim de sequera, fet que impedeix que els arbres mostrin la seva esplendor primaveral: «Si una alzina no renova les seves fulles, pot perjudicar l’arbre».
També pateixen les pinedes de pi roig, pi pinyer i pi blanc (aquest últim és una de les espècies més resistents a la sequera). Alguns d’aquests pins s’estan morint, assegura Vayreda: «Són arbres resistents. Que alguns morin és també un altre símptoma inequívoc de la sequera acumulada. La mort d’un pi blanc és molt mal senyal. Ha passat en altres ocasions, però aquesta vegada és greu». Per resoldre aquest escenari, doncs, es necessita molta més pluja de la que ha caigut aquests últims dies.
■
«És necessari que plogui més perquè l’aigua arribi a terra»
«Alguns arbres estan retardant la sortida de les fulles per no perdre-les»