El declivi de les aloses
Científics espanyols demostren que els monocultius i els pesticides perjudiquen sobretot ocells de zones agràries. Els últims anys, les poblacions han caigut un 57%.
Cada dia és més difícil observar ocells a Europa. Els últims anys, les poblacions d’aus han caigut un 25%. El percentatge encara és pitjor si mirem les espècies típiques de zones agrícoles: en aquest cas, el declivi és d’un 57%. ¿I per què? Hi ha diverses causes, però, segons un estudi científic publicat a la revista
PNAS, la primera de la llista és la intensificació de l’agricultura de les últimes dècades. La investigació, liderada per la Universitat de Montpeller, compta amb la participació del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). L’expansió dels monocultius (plantacions de gran extensió d’una única espècie) i l’ús massiu de pesticides i fertilitzants eliminen insectes i plantes que creixerien als camps. Això provoca que els ocells es quedin sense aliment i sense refugi.
Els països més afectats són els de l’Europa occidental, però la situació és diferent a cada país, en funció de les pràctiques agrícoles. A l’est del continent, les parcel·les cultivades no solen ser tan grans i l’ús de pesticides és menor. A Espanya i Itàlia, les coses no van tan malament. El relleu característic de la conca mediterrània ha permès mantenir un paisatge agrícola òptim, amb marges vegetals i cultius que es combinen amb espais naturals. «Això ajuda a esmorteir la pèrdua d’aus», explica Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l’ICO. Lluís Brotons, científic del CSIC i també coautor de l’estudi, posa el focus en el període de cria: «Quan els polls necessiten molta proteïna, és important que trobin insectes i altres invertebrats». Amb excés de pesticides, cada vegada en troben menys. Els químics també contaminen les llavors, de manera que els ocells poden acumular substàncies tòxiques.
Crisi climàtica
Algunes de les espècies que més han patit el declivi són l’alosa i la verderola. Però el problema és global. «Es veuen afectats la majoria d’ocells comuns», afegeix Brotons. Les tórtores o les orenetes vulgars, que mengen sobretot invertebrats, són dues espècies més que no s’escapen de la tendència negativa. En total, en l’estudi, s’analitzen 170 espècies d’ocells que s’han observat a 28 països europeus al llarg de 37 anys. Stanislas Rigal, investigador de la Universitat de Montpeller, assegura que els «efectes perjudicials» de l’agricultura intensiva s’estenen per «tot el continent». Per aquesta raó, considera que s’hauria de regular les pràctiques agrícoles i posar en marxa models més sostenibles.
L’estudi també reflecteix els efectes de la urbanització, els canvis al paisatge forestal i el canvi climàtic. Aquest últim és la segona causa del descens. Per culpa de l’augment de la temperatura, els ocells propis d’ambients freds han reculat un 40%. Un exemple és el gall fer o la perdiu blanca. Són dos ocells de muntanya que es veuen afectats pel canvi d’hàbitat. En el cas de la perdiu, el problema és que la neu se sol fondre molt abans del previst, quan el plomatge de l’animal encara és blanc, cosa que facilita la seva captura per part de possibles predadors.
Un altre factor que amenaça la biodiversitat de l’avifauna és la urbanització: «Cada vegada hi ha menys zones verdes i més edificació a les ciutats». Això ha provocat la disminució d’un 28% d’espècies. Els ocells típics de bosc també pateixen, encara que el terreny forestal augmenti. El problema, segons els autors, és que els nous boscos tenen menys qualitat: han perdut arbres centenaris i la fauna i flora se simplifiquen. Per parar el cop d’aquests quatre factors humans (intensificació agrícola, canvi climàtic, urbanització i empitjorament de l’hàbitat forestal), calen nous canvis polítics, assegura l’informe.
■
Cada cop hi ha menys zones verdes i més edificació a les ciutats», afirma un investigador