L’ONU insta a deixar d’aplicar la síndrome d’alienació parental
La fiscalia espanyola admet que de vegades aquest concepte s’implementa, sense esmentar-lo, i apareix com a «maltractament infantil» en les seves peticions i en les sentències judicials.
La relatora especial sobre la violència contra les dones i les nenes de l’ONU, Reem Alsalem, ha instat els estats membres, entre els quals Espanya, a legislar per prohibir la invocació en els plets de família de la falsa síndrome d’alienació parental (SAP) o la suposada manipulació de la mare envers els fills per provocar el rebuig envers el pare, al considerar que «es viola la norma de l’interès superior del nen». Els fiscals delegats en violència sobre la dona espanyols també alerten del seu ús en la justícia del nostre país.
L’ús d’aquest concepte o d’altres de similars, de forma expressa o encoberta, es produeix en molts dels casos en què la dona denuncia el seu marit per maltractament o per presumptament haver abusat sexualment dels fills i després es divorcia. En alguns supòsits, aquest criteri serveix per justificar la separació dels menors de la mare, amb el que aquest fet comporta afectivament per als petits.
La relatora de l’ONU afirma en un informe que el «desacreditat i poc científic pseudoconcepte» és utilitzat en els litigis de dret de família «per maltractadors com una eina per continuar amb els seus abusos i coaccions i per soscavar i desacreditar les denúncies per violència de gènere presentades per les mares que intenten mantenir sans i estalvis els fills». Al seu entendre, també «mostra» com es vulnera l’interès del menor, a l’«imposar» el seu contacte amb el progenitors i «prioritzar-lo», fins i tot, quan hi ha proves de violència domèstica.
Falta de formació
La relatora culpa d’aquesta situació, principalment, el «biaix de gènere» i la falta de formació de la judicatura, així com les dificultats d’accés de les víctimes a l’assistència jurídica. Alsalem incideix que «en ocasions s’atorga la custòdia dels fills a maltractadors malgrat que hi ha proves dels seus abusos físics a la llar o sexuals». Al seu parer, les dones de «grups marginats» corren un risc més gran. «El personal de la judicatura i els avaluadors (els equips tècnics) han de deixar d’intentar buscar unes conductes que no han rebut el suport unànime de la disciplina de la psicologia i centrarse en fets i contextos concrets de cada cas», argumenta Alsalem. I conclou que els estats han de vetllar perquè les opinions del nen quedin representades de «manera suficient i independent» en els litigis de família, sempre que la seva edat els ho permeti.
No és la primera vegada que l’ONU alerta de l’ús d’aquesta falsa síndrome. El desembre del 2021, va advertir que la justícia espanyola estava aplicant mesures discriminatòries per qüestions de gènere en cas de maltractaments i abusos de menors, com l’alienació parental. Des del 2019, diversos relators internacionals s’han dirigit a Espanya per preguntar per casos específics. D’aquesta preocupació també se’n va fer ressò el Grup d’Experts en la Lluita contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica (GREVIO) del Consell d’Europa. Segons la seva opinió, partint d’aquest SAP es podria no abordar tant la violència exercida per la parella o exparella, com els riscos de seguretat que comporta per a les dones i els nens.
Sense evidències científiques
Les conclusions del 17è Seminari de Fiscals Delegats Espanyols en violència sobre la dona, celebrat a finals de l’any passat, detalla que el SAP –definit el 1985 pel psiquiatre nord-americà Richard Gardner, que va escriure que hi ha nens que «sedueixen» l’adult i que la societat és «excessivament moralista i punitiva» amb la pedofília– no ha sigut avalat per cap organització científica» i està elaborat amb premisses invàlides i «fal·làcies». Fins i tot el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha rebutjat la seva aplicació i les seves guies inclouen que «no es pot fonamentar un canvi en el règim de custòdia» per aquesta falsa síndrome.
Els fiscals especialistes expliquen en aquestes conclusions que des de la primera sentència en què obertament es va utilitzar el SAP (un jutjat de Manresa el 2007) fins ara hi ha hagut pronunciaments en els quals s’aplica aquesta «pseudoteoria», en molts casos basant-se en els informes dels equips psicosocials que, «ignorant la influència» que el rebuig dels nens es pugui originar en experiències relacionades amb la violència soferta per la mare o per ells mateixos, informen de l’existència d’un risc per al desenvolupament dels menors.
Per als fiscals, la separació dels menors de la mare sense una «investigació exhaustiva» de quines són les veritables causes per les quals el menor rebutja el pare i una valoració de les conseqüències que pugui produir aquesta mesura és «sens dubte una forma de maltractament infantil». Però és que, a més, pot ser una mesura dissuasòria davant la denúncia de sospites de maltractaments o abusos.
«L’arrencament del nen (com es denomina el fet d’apartar-lo de la mare) es considera violència contra la dona i el nen», corrobora a EL PERIÓDICO la fiscal de sala delegada de violència sobre la dona, Teresa Peramato. Admet que en ocasions s’aplica el SAP «sense anomenar-lo i es trasllada a les decisions judicials». «Si el nen manifesta rebuig al progenitor, hem de saber per què. No es pot donar per descomptat el rebuig partint que la mare manipula. S’ha d’escoltar el nen per saber què passa. No podem decidir que estigui amb el pare sí o sí, perquè pot provocar-li dolor i trastorns», remarca.
Per això els fiscals delegats van acordar que és necessari escoltar el nen, amb l’assistència de professionals, i que s’ha d’indagar amb «extremada diligència» sobre les raons que causen el rebuig.
■
La relatora de l’organització culpa de la situació principalment el «biaix de gènere»
Les dones que pertanyen a «grups marginats» corren més risc