Suècia no ha guanyat Eurovisió, ha guanyat l’IA
Acaba d’advertir-ho l’acreditat cantautor i productor musical Alejandro Abad a Todo es mentira (Cuatro): la cançó guanyadora d’aquest any és producte de la intel·ligència artificial, amb Alexa i Siri combinades. Em sembla una opinió rellevant.
La IA en efecte pot ser fonamental per a la generació holisticoartificial del gran xou eurovisiu. Pel que sembla, ja s’ha demostrat que per a la IA la construcció d’impactes musicals és bufar i fer ampolles. Tampoc li és cap problema el disseny de les animacions que nodreixen els plasmes de l’escenari. A Liverpool es van muntar 220 metres quadrats de pantalles led i 700 plafons integrats al terra de l’escenari principal. Una complexitat que la IA pot resoldre amb facilitat i, sobretot, rapidesa.
I sens dubte pot resoldre la realització televisiva, el trepidant moviment de càmeres. Només cal ordenar-li en llenguatge màquina l’algoritme bàsic: que les càmeres no estiguin quietes mai, que no s’aturin més d’un segon enfocant un lloc determinat, no sigui que els televidents no tinguéssim temps de pensar.
Potser l’únic ingredient en què la IA no és encara utilitzable és en el moviment coreogràfic dels intèrprets i els cossos de ball. Per ara, aquesta és una tasca que depèn de les característiques dels artistes, criatures de carn i os que pertanyen encara al gènere humà. Vist el fracàs de la cançó espanyola –la cançó de TVE per ser exactes, perquè aquest és un festival de cadenes de televisió–, vista l’anodina posició en la qual ha quedat, advertia Risto Mejide que el que cal fer és contractar Chanel de manera permanent, i que es vagi presentant cada any fins que guanyi. La idea de Risto no és forassenyada. Chanel ha entès el que és aquest festival. I el més important, els «eurofans» del món mundial l’han entès a ella i ha agradat. En el pitjor dels casos tindríem sempre la tercera posició assegurada.
A casa meva el que més ens ha agradat ha sigut el líder del grup Circus Mircus comunicant els vots de Geòrgia. Portava les mateixes ulleres que es va posar l’any passat quan va concursar. No va passar de semifinals, però és igual. Aquestes ulleres, meitat de soldador, meitat dels salvatges Mad Max, són ideals. Són opaques. Et passes tota la nit mirant per la tele el festival i, al final, t’adones que no has vist res.
■