Francis Montesinos
La directora de cine i periodista Malu Zamora haurà de retocar el seu llargmetratge, que en fase gairebé final de producció, havia d’estrenar l’any que ve. Versa sobre la vida del seu gran amic Francis Montesinos, el cèlebre dissenyador, però si vol que el seu treball cinematogràfic sigui complet, potser li ha d’afegir un nou escàndol. Encara que Zamora opina que els mitjans han fet molta llenya del modista caigut i que amb l’artista valencià s’han comès moltes injustícies. És probable.
Montesinos va ser detingut fa uns dies al seu xalet de Llíria per suposats abusos sexuals a un menor de 15 anys. Tot va començar molts mesos abans, quan el modista va denunciar robatori, extorsió i pallissa a la seva pròpia casa quan unes persones van penetrar al seu domilici, on ell era amb un amic. Però la Benemèrita va visionar uns vídeos que donaven proves més que suficients per dur-lo al calabós. Està en llibertat i encara no hi ha càrrecs judicials contra ell. Ha de presentar-se als jutjats. La investigació continua.
El dissenyador de la ‘movida’
Un testimoni de l’assalt ha relatat que els encaputxats van ser especialment durs. Ja el 2015, va ser detingut també per presumptes abusos a uns menors, però va quedar en llibertat: no es va poder provar res. Als seus 71 anys, no sabem si assistim a una penosa decadència poc virtuosa o al fet que, ja des de jove, viu al límit. Montesinos ha influït més en la nostra vida, en la nostra estètica, del que pensem.
Va ser el dissenyador de la movida. La frase és equívoca, no és que ell dissenyés la movida, si no que durant la movida ell era el dissenyador de moda, el més actiu, el trencador, el díscol oficial. Per aconseguirho cal tenir molt de talent. La seva desfilada el 1985 amb l’assistència dels grans del pop i el rock, l’escriptura i l’art de l’època, Bosé inclòs, ja ha entrat en la categoria mítica d’aquests esdeveniments –com el concert de Raimon a Econòmiques– als quals si haguessin anat tots els que diuen que hi van ser s’haurien hagut de celebrar en un Bernabéu recrescut. Com a mínim.
Sí que està taxat el públic que va acudir fa molts anys a la plaça de toros de Las Ventas a la seva desfilada Made in Spain, Pedro Almodóvar entre ells. 15.000 ànimes. Va ser allà on el director manxec es va inspirar per a la pel·lícula Matador. Llargmetratge, per cert, amb una formidable Assumpta Serna, valgui la digressió.
Montesinos, que segons com porti el bigoti s’assembla una mica a Salvador Dalí, va néixer el 1950 a València i el 72 va obrir el seu primer establiment comercial, va ser Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts el 2006, la qual cosa és un reconeixement implícit, dic jo, que la moda, el disseny de roba, la (alta) costura és un art, opinió a què no ens oposem i que, molt al contrari, resulta edificant. Una decisió que acompanya. La roba pot ser poesia, igual que un vestit pot tenir musicalitat i una indumentària invocar lirisme.
Moda i cultura
El nostre protagonista ha connectat tant com ha pogut la moda i la cultura. Un any, per exemple, la seva col·lecció va estar dedicada, inspirada, en García Lorca i la seva obra. El 2003, va dissenyar el vestuari per a les representacions teatrals de Las comedias bárbaras, de Valle-Inclán. Aquell any va organitzar una presentació a la qual van assistir 10.000 persones.
Francis Montesinos es va traslladar a Madrid als 80, però no va deixar de ser profeta a València. Va obrir botigues, va triomfar en moltes edicions de l’antiga passarel·la Cibeles i any rere any van anar envaint els aparadors i els carrers les seves creacions tardorhivern o primaveraestiu que molts famosos van lluir amb orgull. Famosos i empleats, ja que per exemple va dissenyar els uniformes per als treballadors de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
Francisco Montesinos Gil, que el 2002 va publicar Carta d’amor a Balenciaga, ha passat de les revistes de moda a les pàgines de successos. De les desfilades a les desfilades de tertulians comentant la seva vida. Elegant (¿un modista elegant és un pleonasme?), franc, vital, hedonista, provocador, es pren la vida com un desafiament: «No em va allò a que m’acostumo. Sempre m’han agradat els reptes. Prefereixo vestir una dona amb un cos més complicat que una divina a qui tot li senti bé».
Ara té un repte complicat. I Montesinos una altra vegada està de moda.
■