D’esquena a la realitat
La desconnexió de l’actualitat dels russos ha anat creixent des de l’inici de la guerra. En especial, entre els joves, el 75% dels quals admeten que segueixen les notícies del conflicte poc o gens.
El Dia de la Victòria, en què s’esperaven multituds per rebre els blindats russos, molts van preferir passar el dia a la casa de camp . El Dia de la Ciutat de Moscou, en plena contraofensiva ucraïnesa el mes de setembre, els moscovites ballaven fent gresca aliens al que estava passant al front. La desconnexió de molts russos de l’actualitat era una cosa real abans de l’inici de l’anomenada «operació militar especial», però a partir d’aquesta ha anat in crescendo gradualment. Aquesta tendència és més present entre la gent jove i en especial a les grans ciutats.
Tot i que hi ha hagut intents de protestes en diferents moments, especialment a l’inici del conflicte i quan es va anunciar la mobilització parcial, actualment no hi ha activitat en aquest camp. Explica el Mikhaïl –que prefereix no donar el seu nom real– que és habitual que «els russos prefereixin ser més passius». És periodista i el seu mitjà ha rebut multes en diferents ocasions per la llei dels fakes aprovada el 2022. Lamenta el que ell considera «la creença de no poder canviar res» de la societat russa, una cosa que apunta que es tradueix moltes vegades en preferir «desconnectar».
Desencant
Aquesta tendència l’ha reflectit amb dades el centre d’estudis independent Levada, que apunta que només el 51% dels russos segueix molt activament o activament el desenvolupament de l’operació a Ucraïna. El conflicte encara és més ignorat entre els més joves: fins als 24 anys prop del 75% el segueixen poc o gens. Quan es pregunta pel suport a l’Exèrcit, el 42% no el recolzen. La Vera –que sol·licita també que no fem servir el seu nom real– assegura que la deprimeix «veure sempre notícies negatives», per això prefereix evitar llegir «qualsevol tipus de mitjà».
«Total, tampoc podem canviar res», afegeix. S’assabenta de l’actualitat a través de canals de Telegram, la manera més habitual d’informar-se per als russos més joves, tot i que admet que té altres prioritats més quotidianes com les tasques domèstiques o la mateixa feina. La Liudmila –nom fictici– admet que des que va començar el conflicte llegeix menys notícies. «La mort de Gorbatxov (el 30 d’agost del 2022) em va passar totalment desapercebuda, me’n vaig assabentar unes setmanes més tard», revela. És més crítica amb el Govern, i afirma que ha tingut crisis d’ansietat l’últim any, per la situació. «Vaig anar fins i tot a alguna protesta, però va ser inútil», apunta.
La televisió i la gent gran
A partir dels 55 és quan la tendència s’inverteix. Aquesta franja d’edat, que va créixer a la Unió Soviètica, és la que més televisió consumeix i la que més hi confia, segons dades del mateix Levada (el 64% la considera el mitjà més fiable). El 84% la té com la principal font d’informació. L’Aleksei sol seguir l’actualitat per aquest canal. «Hi segueixo el desenvolupament de l’operació militar especial amb detall». «Rússia, una vegada més, està lluitant contra el feixisme, que Europa està armant alegrement», assenyala.
Justament als canals estatals és on s’aboquen algunes de les opinions incendiàries d’alguns col·laboradors, que fins i tot abans de l’ofensiva parlaven de repartir-se Ucraïna amb Polònia, d’utilitzar l’illa de Gotland per envair Suècia o en l’actualitat demanen bombardejar ciutats europees o «desnazificar» altres països fronterers amb Rússia com el Kazakhstan o els bàltics, una dinàmica vista també abans de l’inici del conflicte russoucraïnès.
■