«Si quedo primera, evitaré un pacte entre Collboni i Trias»
«Crearem ajudes al lloguer d’un màxim de 300 euros per a població de 50 a 65 anys»
La líder de BC (Barcelona, 1974) es presenta per tercera vegada a l’alcaldia. Afirma que la seva principal satisfacció és haver canviat l’agenda de prioritats de la ciutat i el disgust més gran, que poders fàctics com Agbar hagin aconseguit plantar-li cara per ara.
— ¿Recorda, abans de ser alcaldessa, quan era portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i gairebé tothom l'estimava?
— La dreta, el PP, m’atacava. Cristina Cifuentes, delegada del Govern a Madrid, em va dir proetarra i jo i el meu fill hem rebut amenaces de mort.
— Però la majoria l’apreciava.
— Sí, sí.
— Vuit anys després, es diria que molta gent l'estima, però que molta altra la detesta d’una forma intensa.
— Al carrer, em trobo gent molt respectuosa, fins i tot la que és crítica. Res a veure amb l’odi de les xarxes socials. Una diferència amb abans: quan fas activisme estàs amb gent que pensa com tu, i no tens per què relacionar-te amb els que no ho fan. Si ets alcaldessa has de relacionar-te amb tothom.
— ¿Què és el millor i el pitjor en el balanç d’aquests dos mandats?
— Del que estic més orgullosa és d’haver canviat l’agenda de la ciutat. Barcelona és avui líder en la lluita contra l’emergència climàtica, en pacificació del trànsit, en política social. La Generalitat ens copia els noms i ara té Conselleria de Feminismes. El pitjor, el més frustrant, és que alguns poders fàctics se surtin amb la seva. Agbar, per exemple. Vam voler plantejar la gestió pública de l’aigua, un jutge ens va donar la raó però el Suprem ho va tombar. Des d’aleshores, Agbar ens ha fet una guerra judicial i de fake news com no n’he vist cap d’igual. I ha aconseguit impedir un reglament de participació de l’ajuntament.
— En habitatge, ¿creia que costaria menys trobar solucions?
— Ja com a activista sabia que seria molt difícil, que els grans poders especulatius immobiliaris s’hi oposarien. Però no et deixen de sorprendre algunes resistències. Ha sigut frustrant trigar vuit anys a convèncer els socialistes per regular els lloguers, que no han parat de pujar.
— A Barcelona hi ha gent que afirma que la regulació paralitzarà l’economia i destruirà el sector immobiliari.
— Hi ha veus del món econòmic, clarament Foment, que sempre han fet el discurs que pararíem l’economia. Però l’atur està en un 8% i quan Xavier Trias va deixar de ser alcalde estava en un 14%.
Les dades avalen que jo promoc l’economia. M’he reunit amb constructors molt contents perquè estan fent molta vivenda a Barcelona.
— ¿Però els constructors estan contents amb la regulació del lloguer?
— Els fons voltor i les grans empreses immobiliàries, no. Volen el màxim benefici. Podran fer negoci, no il·limitat.
— ¿I el guió del pròxim mandat és que continuï creixent el parc d’habitatge municipal?
— Sí. I estem dissenyant noves polítiques, com ajudes al lloguer, que amb la regulació passen a ser molt útils. Sense aquesta, el mercat incorporava l’ajuda i apujava el preu. Crearem ajudes al lloguer d’un màxim de 300 euros per a població de 50 a 65 anys, especialment dones, durant un any.
— ¿Creu en la mesura del 30% de vivenda protegida, que altres candidatures volen tancar o revisar?
— El 30% ha començat a funcionar i funcionarà. Si torno a ser alcaldessa aconseguiré que el PSC i ERC continuïn defensant la mesura, com en aquest mandat, i hi ha marge de diàleg amb el sector. No és cert que sigui una mesura rígida.
— La mobilitat és l’àrea de gestió més comentada per la ciutadania. ¿Sense la covid i aquells talls de carrils per la distància sanitària, hauria arribat tan lluny?
— La pandèmia ens va ajudar a accelerar, però estava programat reduir el trànsit, doblar la inversió en transport públic i pacificar carrers, a més de guanyar espai públic de qualitat per a tothom, no només els veïns d’un carrer. És fals que els cotxes de Consell de Cent vagin ara tots per València. Hi pot haver una congestió puntual més alta, com a Via Laietana. Però les obres s’acaben. Ens van dir que Glòries seria un desastre i és un èxit. El trànsit es reajusta.
— ¿Ha anat últimament per la Via Augusta?
— No, però he vist l’obra del carril bici de Via Augusta, feta amb l’entusiasme de totes les associacions de veïns. Des que hi ha aquest carril bici ha augmentat un 17% l’ús de Ferrocarrils de la Generalitat des del Vallès. És una bona dada.
— S’aprecia una gran distància entre vostè i Collboni.
—Quan les enquestes van posar nerviós Collboni, va optar per un gest frívol i va abandonar el govern. És una gran decepció que vulgui pactar amb Trias. Li obre la porta en tots els debats. Un pacte Collboni-Trias és un risc. Però si quedo primera, evitaré un pacte entre Collboni i Trias.
— Si guanya però no és alcaldessa perquè un pacte entre tercers ho evita, no podrà queixar-se després que Manuel Valls li donés tres vots fa 4 anys. Vostè no va guanyar.
— Si jo quedo primera clarament tindré moltes opcions de ser alcaldessa i convèncer PSC i ERC per tancar un acord. El 2019, vaig aconseguir els mateixos regidors que Maragall, 10. Ell va tenir uns quants milers de vots més. Li vaig oferir un acord i va preferir Junts, amb qui sumava 15 regidors. Jo en sumava 18 amb el PSC. ¿És menys democràtic presentar-te a alcaldessa amb 18 que amb 15 regidors? És perfectament legítim. Tenia tot el dret d’aspirar a ser alcaldessa.
— Si vostè aconsegueix ser alcaldessa una altra vegada, ¿com es veu després d’un tercer mandat?
— Després d’un altre mandat com a alcaldessa em veig fora de la política institucional. Seguiré en política com a activista, però això es pot fer sense un càrrec. La política institucional queda acotada per a mi a aquests tres mandats com a alcaldessa.
■