Maragall aposta per construir un tercer túnel de Rodalies pel Morrot
▶ El candidat republicà a l’alcaldia de Barcelona i Junqueras ataquen de nou «la imprevisió» i «la frivolitat» de les propostes socialistes
A la prehistòria de l’AVE, al voltant dels vuitanta, quan el projecte era iniciativa intel·lectual catalana, l’administració municipal barcelonina de Pasqual Maragall va estudiar la connexió de l’aeroport del Prat amb el centre de Barcelona a través del litoral, el Morrot. Després vindria el traçat final que descarta l’aeroport i la consegüent entrada de l’alta velocitat per Sants. Quan es va construir el túnel pel carrer de Mallorca, i la seva polèmica per si podia afectar la fonamentació de la Sagrada Família, l’entrada pel Morrot va treure tímidament el nas. Ara, per tercera vegada, algú pensa en Montjuïc i l’estació de França com un accés útil, en aquest cas, de Rodalies. L’actual col·lapse que es produeix a la xarxa barcelonina obeeix, en part, que la metròpoli només té dos túnels que la travessen. La planificació a llarg termini preveu la construcció d’una tercera, i costosa, galeria per l’avinguda de la Diagonal. L’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, va proposar ahir una altra solució, que de fet pot ser compatible, el túnel pel Morrot. Un esquema litoral que va detallar aquesta primavera l’entitat especialitzada en infraestructures Fem Vallès.
Trens en fallida
En un acte davant l’estació de Sants (pendent, per cert, de l’ampliació i reforma prevista fa anys), Maragall va estar acompanyat del conseller de Territori, Juli Fernández, que va bolcar les acerades crítiques contra el caos ferroviari metropolità i contra els seus gestors, els socialistes. «Que el principal sistema de transport públic estigui en una situació de fallida és una desgràcia», va afirmar. Maragall, per la seva banda, va detallar la seva proposta que pretén «ajudar a posar remei a tot aquest desastre». «ERC assumirà la responsabilitat i la iniciativa des de l’ajuntament. El túnel del Morrot augmentaria la capacitat de Barcelona per absorbir trens un 50% amb la construcció d’un túnel de tot just 2,5 quilòmetres», va asseverar. Maragall també va explicar que, sempre en coordinació amb la Conselleria de Territori, planteja la construcció d’una trentena de nous aparcaments dissuasoris, emplaçaments on deixar el cotxe per pujar al tren cap al centre de Barcelona. A la tarda, la caravana republicana es va desplaçar al districte de Sant Andreu que allotja un dels principals símbols de la distracció inversora i executora de l’Estat: l’estació de la Sagrera.
Maragall, i després de desglossar el programa per al districte, va atacar de nou Jaume Collboni i Xavier Trias. Sense tant afany com altres dies, però mirant de traslladar a l’audiència que el socialista i el postconvergent són, segons ell, les dues cares de la mateixa moneda. I no només pel que fa a ideologia, la famosa sociovergència, sinó, fins i tot en la suposada imprevisió i frivolitat que envolten les propostes del PSC i de Junts. Sobre el pla de Collboni per cobrir parcialment les rondes, va dir: «Nosaltres parlem del present, no de com serà de fantàstic tot d’aquí 28 anys». Tampoc Oriol Junqueras va fer grans aportacions al catàleg d’atacs al PSC. Rodalies, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Sareb i l’objectiu de dèficit. És a dir, com dimarts.
■