La Fiscalia del Suprem rebutja il·legalitzar Bildu pel seu caràcter «democràtic»
▶ L’informe del ministeri públic assenyala que en l’actual sistema constitucional «hi tenen cabuda totes les idees», fins i tot aquelles «que ofenen, xoquen o inquieten»
La polèmica per la inclusió en les seves llistes electorals de condemnats per terrorisme, que ja van complir la seva pena, semblava destinada a ocupar tota la campanya del 28M. Han sigut diverses veus les que han demanat la il·legalització d’EH Bildu, fins i tot una associació de guàrdies civils, Jucil, ho ha sol·licitat davant la Fiscalia General de l’Estat. L’informe amb què el ministeri públic pretén tancar l’assumpte, almenys judicialment, és molt contundent: «Euskal Herria Bildu constitueix una formació política democràtica i, per tant, s’ha de rebutjar la possibilitat d’instar el procediment de declaració d’il·legalitat» prevista en la llei de partits al seu dia per aconseguir que ETA deixés de matar. El document destaca que han passat 12 anys des d’aleshores i que el context és molt diferent.
Davant la denúncia del col·lectiu per la inclusió de 44 condemnats per terrorisme en la llista, set per assassinat, la Fiscalia General de l’Estat va demanar un informe sobre EH Bildu que han subscrit la fiscal de sala en cap de la Secretaria Tècnica, Ana García León, i el fiscal de la Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Suprem, Antonio Narváez, magistrat del Constitucional fins a l’última renovació de l’òrgan i per a aquesta responsabilitat va ser nomenat per l’Executiu de Rajoy.
Al llarg de 10 pàgines els fiscals són contundents: «En consideració a la seva activitat, la legalitat dels seus mitjans i la compatibilitat de les seves finalitats amb els principis democràtics, Euskal Herria Bildu
constitueix una formació política democràtica i, per tant, s’ha de rebutjar la possibilitat d’instar el procediment de declaració d’il·legalitat a què es refereix l’article 11 LOPP, ja que no es presenten indicis mínimament racionals de cap de les conductes previstes a l’article 9.2 LOPP que permetin entrar a valorar els fets referenciats».
La mesura més greu
L’informe, el contingut del qual s’ha conegut després que els set condemnats per assassinats terroristes anunciessin que renunciaran a ser regidors si són elegits, recorda que com va manifestar el Suprem quan va il·legalitzar Batasuna i les seves successores «la dissolució d’un partit polític és una de les mesures més greus que poden ser adoptades en democràcia».
■