La producció hidroelèctrica es frena per la sequera i afronta un estiu crític
▶ L’activitat dels embassaments va caure un 15% a l’abril i un 31% la primera quinzena de maig respecte als mateixos períodes del 2022
La gran sequera amenaça de tornar a provocar un sotrac en la generació d’electricitat a Espanya. Després d’un 2022 històricament dolent per a la hidroelèctrica al mercat espanyol, va venir una efímera treva d’augments de producció durant els mesos d’hivern, però ara la falta de pluges torna a impactar de manera directa a la generació de les plantes hidràuliques.
Les fortes precipitacions durant les últimes setmanes de l’any passat i primeres de l’actual, al cap i a la fi gairebé puntuals, van propiciar que en el primer trimestre de l’any la producció de les centrals hidroelèctriques registressin increments després de la caiguda de l’any passat. Entre gener i març la generació hidroelèctrica va ser un 66% superior a la dels mateixos mesos del pèssim 2022, però la recuperació sembla que serà només temporal.
Acabat l’hivern, la hidroelèctrica ha trencat la tendència i els salts d’aigua han començat a registrar caigudes de producció en relació amb el passat exercici, amb descensos del 15% a l’abril (amb 1.531 gigawatts hora, GWh) i del 31% la primera quinzena de maig (amb 754 GWh), segons els registres de Red Eléctrica de España (REE), el gestor del sistema elèctric i de la xarxa de transport d’alta tensió. La persistent sequera amenaça amb mantenir les caigudes de generació.
Evitar previsions
El sector elèctric i el mateix Govern eviten fer previsions sobre el volum de generació hidroelèctrica durant els pròxims mesos i menys durant el conjunt de l’any, atesa l’especial dependència d’aquest tipus d’instal·lacions de l’evolució dels sempre incerts registres de precipitacions pluvials, tot i que les previsions no auguren grans pluges a mitjà termini ni de manera estable. Des de les companyies energètiques, no obstant, es tem obertament un altre estiu a la baixa i un altre mal any en el seu conjunt per a la hidroelèctrica, després del pèssim 2022.
De moment, els embassaments espanyols continuen buidant-se setmana rere setmana i compten només amb reserves que tot just arriben a un 48% de la seva capacitat total (davant el gairebé 69% de la mitjana de l’última dècada per a aquestes dates), segons les dades que fa públiques del Ministeri per a la Transició Ecològica amb els seus butlletins hidrològics setmanals.
La reserva actual dels embassaments destinats en concret a la producció hidroelèctrica és més elevada al conjunt de les reserves hídriques espanyoles, amb un ompliment del 66,6% de la seva capacitat, que també acumula continus descensos des de fa mesos i que estan molt per sota de la de mitjana de l’última dècada (del 78,1%) i de l’últim lustre (72,7%).
Un 2022 de rècord negatiu
El 2022 va ser un exercici històricament dolent per a la hidroelèctrica. Les centrals hidroelèctriques van enfonsar la seva producció condicionades per la sequera, marcant un nou rècord negatiu. La hidràulica amb prou feines va generar 17.900 gigawatts hora (GWh) el 2022, un 40% menys que l’any anterior i el pitjor registre de tota la sèrie històrica de més de tres dècades de Red Eléctrica de España (REE).
A la caiguda de la hidroelèctrica es van sumar l’any passat altres factors que van provocar un gir en el repartiment de tecnologies per generar electricitat i va empènyer el sistema elèctric a enganxar-se als combustibles fòssils. A més de la sequera, l’aportació de l’eòlica va ser molt més baixa del que s’esperava, amb caigudes acumulades fins a la recta final de l’exercici, i les exportacions d’electricitat a França i Portugal es van disparar fins a màxims històrics pels mateixos problemes dels països veïns (amb la meitat del parc nuclear gal aturat i la caiguda de la producció hidroelèctrica lusitana també per la sequera).
El resultat va ser que les elèctriques van disparar la crema de gas per produir tota l’electricitat necessària per cobrir la demanda. Les centrals de gas van elevar un 53% la seva producció d’electricitat durant 2022, fins als 68.183 GWh, segons les dades de REE. Els cicles combinats es van col·locar així com la principal tecnologia de generació elèctrica al país, concentrant gairebé una quarta part de tota l’energia produïda (un 24,7% del total) i batent la nuclear i l’eòlica.
■
Els principals sectors en termes de pes sobre les exportacions totals en el primer trimestre de l’any van ser els productes químics, que van representar el 19% del total i que van créixer el 14,2% interanual. Els segueixen els béns d’equipament, amb el 17,8% del total després de créixer el 23,3% interanual, alimentació, begudes i tabac –el 17,1% del total i van ascendir el 13,9% interanual –i el sector de l’automòbil– el 13,4% del total i van pujar el 32% interanual.
■
El sector elèctric i el Govern eviten fer previsions sobre el volum d’energia en els pròxims mesos
Es tem obertament un estiu a la baixa i un altre mal any en el seu conjunt, després del pèssim 2022