La CIA, a la caça d’agents de Moscou
Sobre la dissidència en la Rússia emmordassada, la fissura a la roca
Els Estats Units volen reclutar espies a Moscou, persones vinculades a la intel·ligència, la diplomàcia i els nuclis de poder: un dels protagonistes del vídeo que la CIA ha penjat a Telegram viatja amb cotxe oficial amb banderetes, puja escales de marbre i mostra al conserge una xapa de cap. Sens dubte, l’anunci sap polsar les cordes del violí rus, les que allà millor vibren, l’esperit de sacrifici, les heroïcitats quotidianes, el patriotisme, la família, l’eterna aspiració a una vida digna, l’abominació d’un esclat revolucionari. «Pot ser que la gent que t’envolta no vulgui sentir la veritat. Però nosaltres, sí», diu la veu en off, i convida així els potencials agents a filtrar informació a través de la deep web.
Tot i que l’ham sembla poc seductor –Putin ha introduït la cadena perpètua al Codi
Penal per al delicte d’alta traïció–, l’anunci confia en la discrepància, en la fissura que pot acabar trencant la mola de granit.
¿Fins on arriba la dissidència a Rússia? Un conegut rus em parla d’una enquesta recent de la revista Nóvaia Gazeta Evropa, a la qual han respost uns 22.000 subscriptors. D’acord, no té cap valor sociològic. I la pregunta té un punt endevinatori, de consulta a la pitonissa («¿com es produirà
Olga Merino és periodista i escriptora el pròxim canvi de poder a Rússia?»). Però criden l’atenció els percentatges en les respostes: el 5% creu que tindrà lloc mitjançant eleccions democràtiques. Una revolució (11%). Un cop militar (31%). I l’aclaparadora majoria (53%) considera que no canviarà res, que Putin entregarà el ceptre a un successor autoritari. El meu col·lega està persuadit que aquesta eventual conjuntura es prolongarà durant més d’una dècada.
ELITS PREDADORES
Les classes altes russes, les que es van enriquir en els salvatges anys 90, mitjançant el saqueig i amb l’aquiescència entusiasta d’Occident, han optat per guardar silenci o tocar el dos del país. Llavors, en aquella dècada caòtica, d’assassinats diàriament, no els va importar la polvorització de les exigües conquestes democràtiques del postcomunisme. A Europa, tampoc. I ara, ¿què? Tal faràs, tal trobaràs.
Mentrestant, el dia 450 de la invasió, es comença a detectar cert cansament als països veïns d’Ucraïna (Polònia, Hongria, els bàltics) per l’afluència massiva de refugiats. Al front bèl·lic la situació continua estancada, amb expectatives massa elevades en una contraofensiva ucraïnesa que es retarda. Ens espera una guerra llarga, amb molt desgast, amb molt dolor.
■