Horaris familiars, laborals i comercials

Hem publicat dues notícies aparentment contradictòries: 41 empreses, amb destacada presència catalana, s’han apuntat al pla experimental del Govern per organitzar la setmana laboral de quatre dies mentre l’obertura de comerços a Barcelona durant els caps de setmana d’estiu tornarà a crear ocupació. Algunes empreses es plantegen treballar menys mentre d’altres necessiten prolongar la jornada per ser viables. Es tracta simplement del reflex de la convulsió que vivim entorn de l’organització del treball. El nostre model actual, especialment des del punt de vista legal i cultural, es basa en la producció industrial en cadena que es va universalitzar entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX. L’aplicació a les fàbriques del fordisme va portar a fixar horaris uniformes amb un còmput setmanal de la jornada. La multiplicació dels serveis no va canviar aquest model ja que les oficines seguien lligades, d’una manera o una altra, a les fàbriques amb convenis compartits. Però fa temps que la digitalització unida a la creixent demanda de conciliació de la vida laboral i familiar pressiona a favor d’un canvi que exigeix més flexibilitat afegint al tema dels horaris laborals el del teletreball impulsat per la pandèmia. Persones i progrés en l’epicentre de l’actualitat.

Segurament, els horaris laborals necessiten canviar. Potser no de tots els treballadors ni a tots els sectors. Si volem abordar aquest debat cal sortir del paradigma industrial com a únic marc de referència. Els oficis digitals permeten altres formes organitzatives perquè estan més lligats a la creativitat que a l’activitat física i no exigeixen que els equips treballin junts alhora. Fa anys Luis Racionero va pronosticar que passaríem de l’atur a l’oci treballant menys i cobrant el mateix. L’excés de rigidesa ha portat a treballar més cobrant menys. I això debilita les empreses, formades per propietaris i treballadors.

■