Les cares de Madrid
Vegem i analitzem els cartells dels candidats a presidir la Comunitat de Madrid. Va, ja només queden 10 dies perquè comencin amb la precampanya de les generals del desembre.
PP. Emulant l’estratègia cromàtica de les seves dues antecessores (Aguirre i Cifuentes), Isabel Díaz Ayuso sap quan vestir-se de vermell (americana i top) i blanc (fons) per representar els colors de l’ensenya madrilenya. Bona manera de protegir-se de les crítiques perquè si et vesteixes de bandera sempre pots dir que no t’ataquen a tu si no que van en contra de Madrid. Ja en blau PP, el lema anuncia que la candidata popular en té «ganes». Tot i que al cartell no sembla tan encomanadís com la cançoneta creada per a la campanya («Ganas, ganas de Madrid, tú ganas...», i l’espetec de dits). Postura conservadora, ¿què volen?
Més Madrid. A més de ser el color de l’esperança, el medi ambient i de Més Madrid, la tonalitat de verd que tenyeix el fons i la samarreta de Mónica García ens recorda la seva professió (metge) i una de les seves màximes croades: defensar la sanitat pública. Tot i que no apareix el seu cognom i es queden només amb el seu nom (Mónica) per anotar proximitat (de tu a tu), el retrat de la candidata el trepitja, i en canvi «presidenta» passa per davant (abans el futur càrrec que la persona). Els seus trets facials són durs i si bé somriu amb els ulls, la ganyota de la boca és tensa i no aconsegueix
suavitzar la seva imatge (provin de tapar la boca i després facin el mateix amb els ulls, veuran que cada gest va pel seu compte). El pentinat de la seva melena en pla senyora és excessiu per a qualsevol, però més per a ella que advoca per la naturalitat.
PSM. Es van carregar Ángel Gabilondo per avorrit i fat (llegeixi’s perquè el seu
equip no va saber vendre un home educat, format i que era un senyor) i posen Juan Lobato, amb l’ego presidencial de Pedro Sánchez en format Hacendado i amb les celles de Zapatero... Lobato
és l’únic aspirant home a la presidència de la Comunitat de Madrid. Però si amb això pretenien els socialistes diferenciarse, serà que no. Fins i tot ell mateix ho ha d’intuir perquè aquest serrar el llavi amb cara de resignació diu molt. Tranquil, Lobato. Alguna cosa caurà.
VOX. Així com el verd pot transmetre esperança, natura, ciència... si canvies el to modifiques també el significat. I el verd fet servir per Vox és evident que no és el de Més Mádrid, només faltaria. De vegades és més militar i de vegades, com en aquest cartell, és més contaminació, verí o el cutis de la Bruixa dolenta de l’Oest. Rocío Monasterio amb el rostre aclarit per una cua somriu mirant al centre (present); però a diferència d’Ayuso el seu cos es dirigeix cap a la seva esquerra (futur). Perquè pot ser que la ultradreta sigui dolenta, però en estratègia comunicativa no són tan tontos com alguns pensen.
Podem. ¿És de Podem? Fons morat. ¿És feminista? Brusa malva. Per què complicar-se més l’existència. Però si rasques t’adones que Alejandra Jacinto apareix amb una peça de Mango. I tot i que Podem gairebé sempre ataqui Inditex i Amancio Ortega per ser el més poderós representant de l’imperi fast fashion, Isak Andic i la firma catalana low cost tampoc compleix amb els principis ecosocialistes que des de fa dècades l’esquerra suposadament va abraçar. Però així es presenta la formació morada: critica una cosa i després, quan li convé, la llueix. «Valentia per transformar», diu el cartell. Estèticament, ni que ho juri.
■