Guardiola voreja la perfecció i deixa Ancelotti en perill
Després de completar una obra mestra en què va esclafar el Madrid, al qual va arrabassar el futbol, el tècnic del City prepara ara el duel final el 10 de juny contra l’equip italià.
Quedaven tres hores per començar el City-Madrid a Manchester quan Pep Guardiola va agafar el mòbil i va enviar un missatge de text a Rio Ferdinand, excentral del Manchester United i actual comentarista televisiu a Anglaterra. «Pep em va escriure un missatge en què em deia: ‘Creu-me, ¡els guanyarem!», llegia l’exjugador a la pantalla del mòbil, mentre el tècnic citizen enllestia la revenja perfecta per torturar i despullar el Madrid amb una golejada aclaparadora. «¡T’ho he dit, t’ho he dit!’ ‘¡T’he dit que els guanyaríem!», li va deixar anar Guardiola, encara a la gespa, camí dels vestidors després de firmar el pas a la final de la Champions –el 10 de juny l’espera l’Inter a Istanbul– deixant una monumental obra d’art a Europa.
Una obra que perdurarà amb el pas dels anys i qui sap si en un futur immediat significa el final d’Ancelotti, el tècnic del Madrid. Guardiola va sentir que emprenia a Anglaterra un viatge al passat quan dirigia aquell inoblidable Barça evocant amb el seu futbol el 2-6 al Bernabéu o el 5-0 al Madrid de Mourinho perquè, a més, Ancelotti va ser el nou Ferguson. Ni un (2011) ni l’altre (2023) van entendre la màquina gairebé perfecta de jugar a futbol.
1
«Traiem el dolor d’un any» Mesos i mesos de mastegar en silenci «el dolor» que va suposar veure’s engolits pel volcà del Bernabéu la temporada passada. Conscient de la ferida inacabable que supurava dia a dia, el tècnic va trobar una força interior per al City. Un motor emocional que va esclafar el Madrid, que, a més, hi arribava confós per l’1-1 de l’anada, i pensava que dominava psicològicament l’escenari. Es va equivocar. «Hem jugat amb el dolor de tot un any a la panxa, a l’estómac. I l’hem tret de dins», va afirmar Pep.
2
Haaland va ser l’esquer; Bernardo Silva i Grealish, els punyals. Mateix onze que al Bernabéu, on ni tan sols va fer cap canvi fa una setmana. Idèntica estructura tàctica, amb Stones, central disfressat de migcampista per acompanyar Rodri («ha sigut imperial», va dir el tècnic, mentre Bernardo Silva (extrem dret) i Grealish (extrem esquerre) ocupaven les ales i eixamplaven el camp. Mateix onze, idèntica estructura, però un City radicalment diferent.
«Allà hi he posat un interior més enrere i aquí més endavant», va revelar Guardiola en al·lusió a Gündogan, que no va citar, després de fer servir, a més, Haaland d’esquer. Cinc gols va aconseguir el City en 180 minuts d’eliminatòria i el noruec no va marcar. El Madrid, hipnotitzat pel nou, no va descodificar que el perill estava en Bernardo Silva, que es va acarnissar amb Camavinga al carril esquerre del Madrid, i en Grealish, que va turmentar Carvajal. I el City, com va confessar el lateral blanc, el va fer «ficar el cul molt enrere massa aviat».
3
El fracàs de ‘Vinícius sistema’. Tot just marcar Bernardo Silva l’1-0, l’extrem brasiler es va dirigir cap a la banqueta per demanar explicacions, i de manera ben ostensible, a Ancelotti. Vinícius volia solucions perquè en la primera part amb prou feines va tocar la pilota. En la segona, una mica més. Però sense cap transcen-dència, empresonat com va quedar per la velocitat de Walker, amb l’ajuda de Ruben Dias i/o Stones que van desempolsegar la imatge del Vinícius més terrenal i estèril. El brasiler va intentar dos driblatges. Va fracassar en tots dos. Walker va estar quirúrgic i net. Ni una falta.
4
‘Carletto’, sota el focus. Ancelotti vol creure en la paraula de Florentino. Vol creure que el seu futur no corre cap perill, malgrat que va abandonar la lluita per la Lliga al març assistint en silenci a l’escapada del Barça de Xavi i ha sigut sacsejat pel City, que va convertir el Madrid en una caricatura d’equip.
El tècnic, que ha jugat amb una oferta del Brasil per dirigir la seleçao, s'aferra al contracte que l’uneix al club blanc fins al juny del 2024. Tot queda en mans de Florentino, que ha de remodelar la plantilla de dalt a baix per a l’estrena del nou Bernabéu. Busca laterals (un de dret; l’altre, esquerre), un nou golejador (Kane agafa avantatge després de la negativa de Mbappé) per suportar els anys finals de Benzema, a més de Bellingham per rejovenir el vell Madrid.
■
Ataca el City a la nostra esquerra, a la tribuna de comentaristes, ja a la segona part. «¡Down, down!» criden des del darrere uns quants seguidors citizens exigint als narradors i comentaristes que transmeten el partit per a Movistar + que seguin, en comptes de narrar drets. No es volen perdre ni un centímetre d’aquesta banda per la qual Grealish puja i baixa sense parar desplegant el seu futbol ben a prop de Pep, l’arquitecte d’un equip que anuncia una supremacia estable a Europa.
Tres hores abans, a l’ascensor de l’hotel de Manchester on s’allotja el Madrid, l’entrenador que ha dirigit l’equip més poderós d’Europa fins aquest dimecres, Carlo Ancelotti, intenta nerviós prémer el botó de la segona planta. L’esperen els futbolistes que han marcat una època a la Champions per a l’última xerrada abans de la batalla. «In bocca al lupo» (a la gola del llop) li dic desitjant-li sort en el seu idioma. La càbala italiana inclou la resposta d’agraïment «crepi il lupo» (mori el llop), però Carlo respon una altra cosa: «¡Ara mateix em batega molt fort el cor!».
Exactament això és el que els passa a la tribuna de l’Etihad a aquells aficionats que no compleixen ja els 60 anys, i que, com Guardiola, ho estan gaudint. No és una olla de pressió precisament aquest estadi, tot i que mai abans he vist tant de cor disfrutant agraït a la grada. Observant aquests homes amb els ulls ben oberts mentre el seu equip esborra del mapa el vigent campió, cobra sentit la frase de Guardiola a la prèvia: «El meu llegat és que s’ho han passat de puta mare durant aquests anys».
Passaran coses al Madrid, un equip que mereix ser acomiadat amb tots els honors, per guanyarho tot i perquè va superar els seus propis límits l’any passat. Aquesta vegada els miracles de Courtois no van ser suficient, i malgrat que el guió oficial guillotinarà Ancelotti, l’arquitecte Florentino s’ha de treure el casc de l’obra del Bernabéu i trobar nous materials per competir com fins ara. Hi ha feina per endavant, substituir Modric, Kroos i Benzema costarà molt més que aixecar el nou estadi.
■