Mai arribaràs a alcalde si la tele no et fa la burla
AEl intermedio (La Sexta) s’han adonat que la constant atenció sobre la senyora Isabel Díaz Ayuso, amb les punxants i reiterades paròdies que li dediquen, està tapant, ocultant, l’altra gran elecció del 28M a Madrid: l’alcaldia. Ho han corregit de seguida.
Li acaben de dedicar un esquetx llarg, gairebé una opereta, a José Luis Martínez-Almeida, candidat del Partit Popular. L’han tret estirat a l’interior d’una urna, al temple de l’Església Aznarista, i monsenyor Wyoming li deia: «Minyonet, petitet, escolta la profecia de l’Aznaríssim». I ens van posar el recent avís d’Aznar, l’autèntic, en què fa el següent sil·logisme: Sánchez necessita els indepes catalans i bascos per mantenir-se en el poder, ergo si continua de president, el preu que pagarà és una consulta sobre la independència a Euskadi, i una altra a Catalunya. I l’escolanet Dani Mateo s’estremia. Home, com a sil·logisme no sembla inversemblant. Aquí el més estrany és que la profecia causi un ensurt. Vistos els sondejos d’opinió, enquestes i tendències actuals de la ciutadania d’Euskal Herria i Catalunya, els que s’haurien d’espantar són els que anhelen la consulta.
Profecies al marge, el més interessant és el que ha degut pensar Almeida després de veure la paròdia sobre ell mateix. Jo crec que deu estar contentíssim. No hi ha res pitjor per a un polític que aspiri a guanyar una elecció que els humoristes de la tele facin com que no existeix. La paròdia, fins i tot la més descarnada, proporciona dos impagables plus: visibilitat i popularitat. Són ingredients imprescindibles. Sempre m’ha semblat que la constant broma que fan a El intermedio sobre la senyora Ayuso, en lloc d’enfonsar-la, la impulsa. Si guanya per majoria absoluta, hauria d’enviar-li a aquest programa un detall, un regalet. Per l’impagable servei prestat, tot i que sigui involuntari i busquin exactament el contrari del que aconsegueixen.
Al Polònia (TV-3), des que ha començat la campanya per l’alcaldia de Barcelona, reparteixen el sarcasme molt més bé. El seu parodiat favorit ja no és només Xavier Trias. Ara fan la caricatura dels quatre que tenen més expectatives electorals. És més equitatiu. A Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall els fan sortir com un conjunt musical. A mi em recorden aquella banda tan tremenda que va néixer a Mollet del Vallès, els Mojinos Escozíos.
■