El PP i CUP
La definició més eloqüent de la candidatura de Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1974), politòloga de formació, està present en el material gràfic de la seva campanya, des de les octavilles fins als cartells penjats als fanals de la ciutat aquestes setmanes prèvies al 28M: «Núria Parlon, l’alcaldessa». La regidora socialista és l’única dona entre els principals alcaldables, condició que vertebra una de les seves banderes més emblemàtiques, la del feminisme, a través de la qual posa en valor les polítiques d’igualtat que al municipi cristal·litzen en la simbòlica La Ciba, un centre de recursos per a dones de referència catalana.
L’històric electoral de Parlon a Santa Coloma és incontestable. Va emprendre la seva aventura empunyant la vara de comandament colomenc el 2009, quan va rellevar l’exalcalde Bartomeu Muñoz (PSC), avui a la presó pel cas Pretòria, i des d’aleshores ha encadenat dues majories absolutes (2015 i 2019), aquesta última amb la més elevada quota de vot socialista (50,94%, 17 regidors de 27) en de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aspira al quart mandat.
Més enllà de la lluita per la igualtat de gènere i les polítiques socials que sempre ha lluït com a estendard (a la tercera ciutat catalana amb la renda mitjana per persona més baixa), Parlon ha fet de la renaturalització del riu Besòs una altra de les seves virtuts electorals, i s’ha posicionat com a metàfora de la resiliència de la ciutadania de Santa Coloma. L’«orgull colomenc» és un dels seus mantres de campanya. En aquest sentit, l’alcaldessa se serveix del seu estret i prolongat vincle amb la ciutat per titllar Rufián, principal adversari polític el 28M –especialment en termes mediàtics–, de «paracaigudista» aliè a la realitat local.
DIMASGRAGERA.
El patrimoni electoral més gran que atresora Dimas Gragera (Santa Coloma de Gramenet, 1984), economista, de cara al 28M és la seva marca personal, que suma més que la de Ciutadans, en plena decadència nacional. L’actual líder de l’oposició colomenca, que va ser diputat taronja al Parlament del 2017 al 2021, està convençut d’obtenir «folgada» representació en el pròxim ple municipal. Per fer-ho ha dissenyat una llista de tarannà municipalista amb representants
▶ Més enllà dels candidats de les formacions amb representació en el ple, altres alcaldables destaquen en les llistes. És el cas de Miguel Jurado (PP), mà dreta del polèmic Xavier García Albiol a Badalona. Jurado proposa calcar a Santa Coloma el model Albiol contra les okupacions. Aitor Blanc és al capdavant de la CUP després d’haver liderat ja la llavor del partit anticapitalista, SOM Gramenet, que va encapçalar l’oposició del 2015 al 2019. d’entitats locals i alguna cara coneguda com la de Rafa Bueno, exconcursant del popular i mediàtic talent show La Voz.
Pel que fa als seus temes fetitxe, destaquen la lluita contra la inseguretat, una guerra que la mateixa Parlon ha passat a liderar els últims anys, o reconvertir La Ciba –que titlla de xiringuito ideològic»– en residència per a persones grans. També es mostra crític amb la moneda local colomenca, la Grama, en el sentit de dubtar que exerceixi efectivament de política estimuladora del comerç de proximitat. Gragera coincideix amb Rufián (ERC) en la
El polèmic Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982), diplomat en Relacions Laborals, va néixer a la ciutat però va aterrar a Santa Coloma recentment –octubre del 2022–, cosa que s’ha convertit –en el sentit de considerar-lo aliè a la realitat local– en l’epicentre de les crítiques dels seus rivals polítics per l’alcaldia.
El candidat, portaveu d’ERC al Congrés, va presentar la seva aventura colomenca com: «El repte més colossal de les nostres vides». Aquesta èpica, a més, la va preparar amb una banda sonora –bilingüe, barreja– per a l’ocasió –Bola de Drac, Txarango, Manolo García–, metàfora de com el dirigent republicà explora l’impacte emocional a la ciutat per seduir electorat a l’esquerra del PSC. Rufián s’ha prodigat per passejar-se per Santa Coloma amb consellers republicans de la Generalitat, que s’han pronunciat sobre qüestions com la millora de la seguretat local o la construcció d’una segona residència per a persones grans.
■