La força de Bildu amenaça el PNB
Els nacionalistes bascos governen a les tres capitals de la comunitat autònoma. No obstant, alguns sondejos auguren una pujada dels ‘abertzales’ diumenge.
El PNB ha guanyat totes les eleccions autonòmiques i municipals de la reinstaurada democràcia, i només se li han resistit les europees del 1987 i tot just quatre comicis generals. Per a aquest 28M en què el País Basc renova alcaldies i juntes generals, l’hegemonia dels penebistes és indubtable –governa les tres capitals i les tres diputacions basques–, però ho és també la força amb què Bildu vol rendibilitzar les seves noves credencials com un dels socis prioritaris del Govern central.
Encara falta un any per a les eleccions autonòmiques basques, però aquesta primera cita servirà de termòmetre. I tot i que el 2020 el lehendakari, Iñigo Urkullu, va aconseguir un 39% dels vots davant el 27,9% de l’ esquerra a bert z ale, això va ser abans que Bildu confirmés el seu nou rol, molt més pragmàtic, a Madrid. Les dues formacions van facilitar la investidurade Sánchez, però B i l du s’ ha convertit en un suport indispensable per als Pressupostos i algunes de les mesures més progressistes del Govern central, un perfil que fins ara servia al PNB coma credencial exclusiva, perla qual cos ali ha sortit un enorme competidor. «EH Bildu ha canviat el dret a decidir pel dret a dirigir; però això sí, a Madrid», va dir el president del PNB, Andoni Ortuzar, després de l’ aprovació dela llei de vi venda.B i l du, perla seva banda, insisteix a situar el PNB com un partit conservador malgrat el seu paper de suport al Govern progressista.
Cosa de dos
En les municipals del 2019, el PNB va guanyar amb el 36,2% dels vots i va aconseguir 1.050 regidors, mentre que Bildu va obtenir un 25,1% de les paperetes i 931 regidors. Tots dos han demostrat que els comicis a Euskadi són cosa de dos partits. Però algunes enquestes a les capitals de províncies posen nerviós el PNB. A Vitòria, el PNB va aconseguir l’alcaldia el 2015 malgrat ser tercera força.
Els seus cinc regidors es van afegir als sis de Bildu i dos de Podem per arrabassar el bastó de comandament al popular Javier Maroto, que n’havia obtingut nou. El 2019 va ser primera força amb set regidors, davant els sis del PSE i Bildu, els cinc del PP i els tres de Podem. El resultat va estar una mica més ajustat llavors, i tot i que les enquestes semblen garantir la victòria de l’actual alcalde, hi haurà batalla pel poder. A Bilbao, el CIS ha donat un ensurt a l’alcalde del PNB, Juan Mari Aburto: tot i que apunta que vencerà en els comicis, quedaria lluny dels 15 necessaris per a la majoria absoluta, i la pujada que l’enquesta augura a l’esquerra abertzale, que passarien de quatre a entre cinc i set regidors, no ajuda a apaivagar els fantasmes.
A Donostia, no obstant, el PNB va recuperar el 2015 una alcaldia que no aconseguia des del 1987. El 2019 va ampliar el seu avantatge, amb 10 regidors davant els sis de Bildu i els cinc del PSE. Les enquestes auguren resultats similars. El tercer en discòrdia és el PSE. Malgrat que fins i tot va aconseguir la Lehendakaritza el 2009 després de pactar amb el PP per desbancar el PNB, el seu paper a Euskadi es limita des de fa anys a donar el seu suport per formar govern. El PSE aspira a arrabassar a Bildu la segona força en aquelles places en les quals tenen més opcions i assegurar alcaldies com les d’Ermua, Irun o Barakaldo. Tot suma en uns comicis municipals que són avantsala del veritable examen per al PSOE, que arribarà al novembre en forma d’eleccions generals. ■