La UE multa Meta amb 1.200 milions per passar dades d’europeus als EUA
▶ És la sanció més alta a una multinacional per infraccions de la protecció de dades
Meta ha sigut multada amb 1.200 milions d’euros per recopilar dades dels usuaris europeus a través de Facebook i transferir-les als Estats Units. La sentència, que no afecta altres plataformes de la companyia com Instagram o WhatsApp, és la més gran imposada fins ara a la Unió Europea (UE) per violar les lleis de protecció de dades.
La Comissió de Protecció de Dades d’Irlanda (DPC) va dictaminar ahir que el gegant de les xarxes socials no ha complert la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que l’any 2020 va prohibir l’enviament de dades a través de l’Atlàntic al considerar que als Estats Units no es garanteix la seva privacitat. «Aquesta multa sense precedents és un senyal clar a les organitzacions que les infraccions greus tenen conseqüències de gran abast», va dir Andrea Jelinek, presidenta del Consell Europeu de Protecció de Dades.
L’organisme regulador irlandès –encarregat d’aplicar la legislació europea sobre Meta i altres gegants tecnològics que operen al seu territori– ha ordenat a la companyia suspendre la transferència de dades cap als EUA, donant-li un termini de cinc mesos per complir-ho. No obstant, la companyia ja ha assegurat que apel·larà la decisió, cosa que obre la porta a un procés judicial potencialment llarg. La multa dictaminada pel regulador irlandès és més voluminosa des que Brussel·les va adoptar fa cinc anys el Reglament General de Protecció de Dades. En segona posició hi ha la multa de 746 milions que el 2021 es va imposar a Amazon per no respectar la privacitat dels ciutadans europeus.
¿Adeu a la UE?
L’any passat, Meta va amenaçar de sortir de la UE si no se li permetia continuar transferint aquestes dades als EUA, segons un document presentat a la Comissió de Valors i Borsa. L’imperi digital de Mark Zuckerberg ha accedit sistemàticament a dades dels usuaris europeus com fotos, missatges directes o connexions amb amics i els ha utilitzat per impulsar la publicitat. Al voltant del 10% dels seus ingressos publicitaris al món procedeixen del mercat europeu.
Fins al 2020, la UE comptava amb una norma, coneguda com a Privacy Shield (Escut de seguretat, en anglès), que permetia el flux de dades cap als Estats Units. Llavors, i després d’una denúncia de l’advocat austríac Max Schrems, el TJUE va tombar aquest acord. I ho va fer perquè la llei nord-americana permet al Govern i a les seves agències d’intel·ligència accedir a aquesta informació personal en un suposat cas que amenaci la seguretat nacional. La justícia europea va considerar que el risc d’espionatge violava els drets fonamentals dels ciutadans europeus.
Els gegants tecnològics han denunciat que aquest buit els exposa a una situació d’inseguretat jurídica. No obstant, se’ls ha multat per vulnerar el RGPD. «Llevat que es corregeixin les lleis de vigilància dels Estats Units, Meta haurà de reestructurar fonamentalment els seus sistemes», va celebrar Schrems.
■