Sondejos i votants informats
Que la legislació electoral espanyola continua sense adaptar-se a les noves realitats de la societat de la informació tornarà un any més a quedar en evidència. De dimarts a dissabte, el portal web australià The Adelaide Review, no subjecte a aquest marc legal obsolet, publicarà un tracking electoral encarregat al Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) que actualitzarà diàriament l’estimació del resultat de les eleccions municipals de Barcelona.
En fins a vuit campanyes electorals des del 2008 va ser El Periòdic d’Andorra qui va difondre aquests trackings i en cada una d’aquestes ocasions EL PERIÓDICO ha assenyalat l’absurd de la situació. La llei electoral espanyola del 1985 té importants llacunes. En successives reformes parcials (fins a 22, entre el 1987 i el 2022) s’han anat actualitzant diversos aspectes, com la prohibició de l’ús partidista d’inauguracions i altres actes públics en període electoral, la limitació de la despesa en campanya, la paritat en les llistes, el vot dels residents a l’estranger, els drets de participació política de les persones amb discapacitats... No obstant, en totes aquestes ocasions s’ha perdut l’oportunitat d’abordar altres aspectes que resultarien tan viables (a diferència de qualsevol replantejament dels criteris d’assignació d’escons) com oportuns: entre aquests, per exemple, una regulació clara dels debats electorals en els mitjans audiovisuals o el veto a la difusió d’enquestes electorals en l’última setmana de campanya. Amb el temps s’han anat afegint altres punts cecs en àrees que en aquell llunyà 1985 eren inimaginables, com pel que fa a les accions de campanya en xarxes socials o la possibilitat del vot electrònic. Són ja suficients motius per plantejar una nova revisió del marc legal en la qual no hi ha motius perquè es continuï obviant l’absurd veto a la difusió dels resultats d’enquestes.
Els partits polítics, que reben finançament públic per portar a terme la seva campanya, incloent-hi l’encàrrec de sondejos fins al mateix dia de les eleccions, disposaran d’aquesta informació per ajustar els seus missatges d’última hora, per orientar les seves crítiques cap a un o un altre competidor o per donar més versemblança davant l’opinió pública a una o una altra possibilitat de pacte postelectoral. Els electors tenen el mateix dret a disposar d’aquesta mateixa informació per poder interpretar de manera transparent tots aquests moviments. I això és especialment rellevant en casos, com el de la ciutat de Barcelona, amb nombroses opcions electorals i una nombrosa bossa d’indecisos que tenen dret a disposar de tota la informació necessària.
L’argument que s’ha utilitzat per mantenir aquest veto legal és que la publicació d’enquestes distorsiona la formació de l’opinió del votant. És un plantejament tan paternalista respecte de la capacitat de formar-se un criteri del ciutadà com desfasat: fins a l’últim moment, el votant estarà rebent inputs i interaccions que ignorarà o que utilitzarà per decidir el seu vot en llibertat. Que al mateix temps que, inevitablement, estarà exposat fins i tot a accions de pura desinformació a les xarxes, pugui rebre informació objectiva sobre l’evolució de les expectatives electorals no perjudica en absolut la qualitat democràtica del procés electoral, sinó tot el contrari.
■
El ciutadà té dret a conèixer l’evolució de les tendències electorals fins a l’últim minut
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.