Canvis en la llei del taxi
La prohibició de descomptes en les aplicacions, a debat
La progressiva aparició en els últims anys de plataformes que ofereixen serveis de la societat de la informació, consistents en la posada en contacte d’un client amb el bé o servei buscat a través d’aplicacions digitals, ha generat una certa polèmica social i jurídica, a causa de la seva intervenció, en una mesura o una altra, en la relació del client amb el bé o servei final.
Un dels àmbits controvertits és el relatiu als serveis de transport, en què han proliferat les plataformes que posen en contacte passatgers amb conductors de taxi o VTC. En aquest context, el Parlament de Catalunya va aprovar el 16 de març els pressupostos de la Generalitat per al 2023 i la seva llei d’acompanyament. Aquesta llei modifica la llei catalana del taxi, incloent-hi determinades obligacions per a les empreses que intervinguin en la contractació i comercialització dels serveis de taxi, entre les quals es troba, essencialment, la prohibició de modificar el preu del servei prestat per un taxi mitjançant bonificacions, descomptes, suplements o qualsevol altra forma anàloga.Aquesta modificació ha generat un debat sobre la finalitat real perseguida pel legislador, atès que la normativa vigent configura un règim de monopoli en la prestació de serveis de taxi en què ja es preveu l’aplicació de tarifes fixades administrativament que no es poden modificar en cap cas.
En aquest debat, han sorgit veus que plantegen que el legislador ha pretès intervenir els preus que aquestes empreses de prestació de serveis digitals poden cobrar als seus usuaris limitant –o fins i tot eliminant– la possibilitat que percebin algun tipus de contraprestació pels esmentats serveis.
No obstant, des d’un punt de vista jurídic, aquesta interpretació no resulta admissible. Sense necessitat d’entrar en qüestions competencials entre l’Estat i la Generalitat, tant la normativa europea com l’estatal reconeixen el principi de llibertat de fixació de preus en el marc de la llibertat d’empresa. En aquesta línia, la llei estatal de serveis de la societat de la informació recull aquest mateix règim de llibertat per a les empreses que prestin aquest tipus de serveis, sense que es pugui confondre el servei digital prestat per aquestes empreses amb el bé o servei final adquirit pel client.
Blindatge de tarifes
Precisament, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat en tres sentències diferents
–Uber, Star Taxi i Airbnb– sobre on són les fronteres entre els serveis, de manera que per poder confirmar que el servei prestat és un servei de la societat de la informació és necessari verificar que aquest servei no exerceix una «influència decisiva» sobre el servei final o subjacent.
Per tant, en la mesura que la plataforma digital no intervingui decisivament en les condicions del servei final, el blindatge de les tarifes contingut en la modificació de la llei catalana del taxi no impedeix que aquestes plataformes puguin percebre una contraprestació per l’oferta dels seus serveis digitals. En conclusió, aquesta modificació no suposa una innovació jurídica rellevant, per la qual cosa podria pensar-se que la seva finalitat no és altra que la de respondre a la pressió exercida d’una banda del sector del taxi contrari a aquest tipus de plataformes. Caldrà esperar per conèixer la interpretació de les administracions.
■
Natalia Olmos és sòcia de Pérez-Llorca. Alfredo Aguilera és ‘counsel’ de Pérez-Llorca