BCN estudia suavitzar la pacificació als entorns escolars
Arran d’una disputa per la limitació del trànsit a la Font d’en Fargues, l’ajuntament proposa obrir i segellar el pas de cotxes a conveniència davant les escoles.
La solució salomònica amb què es tracta de calmar la disputa entre famílies d’escolars i veïns per una pacificació que limita el trànsit a la Font d’en Fargues ha ofert una estranya combinació: una vegada que acabin les obres en els dies vinents, els 80 metres remodelats del carrer de Pintor Pradilla es mantindran oberts a la circulació en el tram quetranscorre davant de l’entrada de l’escola del barri, malgrat que s’interposaran bancs, grades i aparcabicicletes al mig de la calçada. La fórmula no acaba d’acontentar ningú, perquè ni prohibeix del tot el pas als vehicles, com pretenia l’Associació de Familiars d’Alumnes del centre, ni s’ha desistit d’ocupar el voral amb mobiliari urbà, per a disgust dels residents de la zona.
El resultat és una barreja una mica confusa anomenada carrer de convivència. És a dir, el camí és alhora per als vianants i obert a l’accés rodat, si bé els conductors no poden circular a més de 10 quilòmetres per hora i estan obligats a fer ziga-zagues per esquivar zones de joc i seients si passen per aquest tram. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, admet que és necessari estudiar com dissoldre el potencial risc que comporta que els menors i familiars passegin per una via on, per més que estigui pintada i s’hi hagin instal·lat cadires i jardineres, els cotxes poden continuar circulant.
Qüestió per revisar
«És una de les qüestions que hem de revisar. No només passa a la Font d’en Fargues, sinó que hi ha altres casos dins del programa Protegim les escoles en aquest sentit», admet la regidora de Barcelona en Comú. Sanz ha donat indicacions a l’arquitecte en cap de l’ajuntament, Xavier Matilla, per examinar la paradoxal situació que es produeix a les portes de l’escola Font d’en Fargas i altres centres educatius.
«Són carrers en què no tindria sentit que l’accés estigués tancat tot el dia, però cal trobar la manera perquè sí que ho estigui a les entrades i les sortides de les escoles», planteja la regidora. La tinenta d’alcaldia suggereix implantar algun mètode reversible que permeti obrir i segellar el pas
La fórmula seria apta per a llocs amb una baixa circulació i molt poc risc
a conveniència; per exemple, mitjançant pilons mòbils col·locats als extrems de la via.
«Es podria instal·lar un mecanisme per fer saber que, per exemple, de 08.30 a 09.30 i a la sortida de l’escola al migdia i a la tarda, no es podrà circular per allà», proposa Sanz. Opina que seria una fórmula apta per millorar la semiconversió en zona de vianants aquells llocs per on «passen molt pocs cotxes i el risc és molt baix». Assenyala que aquesta és la tònica al breu passatge de Pintor Pradilla, on s’han aplicat els principis de l’urbanisme tàctic, origen de discrepàncies i retrets creuats entre membres dels Comuns i del PSC de l’executiu municipal.
De tota manera, Sanz defensa que les restriccions al trànsit en 219 punts de Barcelona amb escoles als voltants atenen un «canvi de paradigma» en la mobilitat de la ciutat. «Quan s’acosta a una escola, el vehicle ha de saber que arriba a un lloc fràgil i que ha de frenar. Per això utilitzem pintura i mobiliari, per fer reduir la velocitat i adequarla per tenir marge de maniobra», recorda.
■