Detecció precoç i nous tractaments, les claus
El Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC) destaca l’avanç que suposen els biomarcadors a la sang.
El futur de la investigació de l’Alzheimer passa pels biomarcadors a la sang, les molècules presents a la sang i altres teixits que indiquen l’existència d’aquesta malaltia i d’altres de neurodegeneratives. Els biomarcadors poden indicar el risc d’una persona a desenvolupar la malaltia, però, a més, poden facilitar les claus en el camp del diagnòstic precoç per trobar-hi nous tractaments.
És la principal conclusió de la sisena edició del workshop sobre biomarcadors per a malalties neurodegeneratives impulsat pel Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), el centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, la University College London i la Universitat de Göteborg (Suècia).
«Hi ha molts tipus de biomarcadors. Els tres que més utilitzem són els del líquid cefalorraquidi (a la sang), els de neuroimatge (ressonàncies i TACs) i anàlisis de sang generals. Aquestes són les quatre coses que es fan a una persona que consulta per alguna possible malaltia neurodegenerativa un servei de neurologia», diuMarc Suárez-Calvet, neuròleg de la Fundació Pasqual Maragall i de l’Hospital del Mar.
A més, com afegeix Suárez-Calvet, hi ha una prova específica per detectar l’Alzheimer: la punció lumbar. «És la prova de referència per diagnosticar la malaltia d’Alzheimer», afirma aquest neuròleg. Segons ell, la novetat dels últims anys és que «sembla» que es pot fer el mateix a la sang, en comptes de fer-ho amb una punció lumbar. «Això encara està en investigació».
Experts internacionals
El workshop de biomarcadors del BBRC, que es va desenvolupar la setmana passada i les conclusions del qual van ser publicades ahir, va reunir per primera vegada a Barcelona més de 80 experts internacionals en biomarcadors d’imatge, fluids i digitals per a malalties neurodegeneratives, amb especial focus en l’Alzheimer. A més, hi han participat uns 60 estudiants de doctorat procedents d’11 països.
«En els pròxims anys hi haurà un canvi de paradigma en l’abordatge de la malaltia. D’una banda, tindrem millors biomarcadors per detectar de manera molt precoç i precisa l’Alzheimer. De l’altra, hi haurà nous tractaments que, tot i que no curen la malaltia, ajudaran a alentir la progressió del deteriorament cognitiu», avança aquest neuròleg. De moment, no hi ha cura i els únics tractaments que hi ha són per pal·liar-ne els símptomes. Les entitats i experts en general tenen molta esperança en el lecanemab, el nou fàrmac ja aprovat als EUA que alenteix en un 27% el deteriorament cognitiu de l’Alzheimer. ■
Hi ha esperances en un fàrmac que alenteix en un 27% l’efecte de la malaltia