Retorn a la normalitat a Gavà sense saber l’origen de l’avaria
L’R2 Sud recupera els set trens per sentit en hores punta sense noves incidències. El Govern no ha pogut fer l’auditoria que reclamava.
Les imatges feien presagiar que la resolució del problema aniria per llarg. Els antecedents d’avaries similars anaven en aquesta direcció. Fins i tot Adif, en un document intern, parlava de mesos perquè l’estació de Gavà tornés a ser la d’abans. Però afortunadament no ha sigut així, i les conseqüències de l’incendi de l’enclavament que governa els senyals d’aquesta parada de la línia R2 Sud de Rodalies ja són història.
Ahir va ser el primer laborable amb la normalitat restablerta (set trens per sentit en hora punta i quatre en hores vall), un esforç extraordinari que s’explica, també, per la proximitat electoral, amb els tècnics fent hores com si el món s’acabés demà. El que es manté sense resoldre són les causes de la fallada que l’1 de maig es va produir a la catenària, quan un cable amb 3.000 volts va caure sense perdre la tensió sobre un senyal, i d’aquí, l’incendi va passar a la caseta de comandament de l’estació, que es va quedar a cegues. Es va dir que l’informe es donaria a conèixer la setmana següent. Tres setmanes després, encara no se sap què va passar aquella nit. No ho saben els usuaris, i tampoc la Generalitat, que s’ha quedat sense poder portar a terme l’auditoria que van reclamar al Govern espanyol.
Les fotos que es van filtrar la nit de l’incident feien presagiar el pitjor. La cosa podria requerir més de quatre mesos d’obres, com va passar a Massalfassar (València), on un robatori de coure, a finals del 2021, va acabar amb l’enclavament en flames i el lloc va necessitar sis mesos per recuperar la circulació normal. En el cas de Gavà tot sembla indicar que el cervell informàtic del control de senyals es va salvar de la crema, amb la qual cosa només ha sigut necessari instal·lar el nou cablatge.
■
Un total de 234 exalumnes de l’escola Jesuïtes de Casp de Barcelona han firmat una carta dirigida al centre en la qual demanen als seus responsables «més transparència» sobre la informació que tenien sobre els abusos sexuals comesos pel sacerdot Francesc Peris –que va ser a l’escola jesuïta entre la dècada dels 70 i l’any 2005– i també sobre com van gestionar cada una de les acusacions que van rebre sobre la seva conducta.
A la carta, també es denuncia que «no s’ha produït un posicionament ferm i públic de condemna per part de la institució i en particular del Col·legi Casp». Després de publicar El País que Peris va abusar de nenes als 70, que va ser enviat a Bolívia el 1983 (on va abusar d’almenys una altra menor) i que va tornar a l’escola del carrer de Casp (on va continuar abusant), la companyia Jesuïtes Educació, que representa les vuit escoles de l’orde a Catalunya, va enviar un notificat «faltat de contundència» i massa «tebi», segons el parer dels signants. «Sota cap concepte es podrà considerar com a resposta vàlida i suficient lamentar els fets sense condemnar-los, fer comunicats de caràcter merament intern, protegir la identitat de l’agressor i obviar els mecanismes de denúncia per la via judicial», exposa la carta. Per això els exalumnes demanen a la institució un comunicat de condemna i rebuig dels fets, i una investigació interna per conèixer si els trasllats de centre de Peris van estar motivats per denúncies d’abusos.
■