Jessica Hausner ataca amb tosquedat el fanatisme dietètic

Els perills de la fe cega i la fal·làcia de les medicines alternatives són assumptes de què l’austríaca Jessica Hausner ha parlat al llarg de la seva filmografia, però mai abans ho havia fet amb la tosquedat de la qual fa gala a Club Zero. Primera de les pel·lícules aspirants a la Palma d’Or presentades ahir, arrenca amb l’arribada a un exclusiu institut d’una jove professora (Mia Wasikowska, desaprofitada) que imparteix una assignatura anomenada Alimentació Conscient, i que immediatament convenç el seu reduït grup d’alumnes dels beneficis que aporta deixar de menjar. Els xavals decideixen sotmetre’s als ensenyaments del seu guru com a acòlits d’una secta terraplanista, i no fa falta explicar més perquè sigui evident cap a on es dirigeix la història a partir d’aquí. En lloc d’avançar, en qualsevol cas, la pel·lícula es limita a donar voltes sobre si mateixa, repetint-se una vegada i una altra.

Sempre Kaurismäki

Fallen leaves, també presentada ahir a concurs, no és ni més ni menys que el que s’espera del cine d’Aki Kaurismäki. La pel·lícula està protagonitzada per un home i una dona, dos éssers deprimits i castigats per una Hèlsinki hostil. A ell el fan fora de tots els seus llocs de treball perquè és incapaç de mantenir-se sobri; ella està tan sola que per convidar algú a sopar necessita comprar abans un plat i uns coberts. Kaurismäki els dona l’oportunitat de conèixer-se, anar a veure una pel·lícula –de Jim Jarmusch–, compartir un sopar que acaba en desastre i donar-se una segona oportunitat.

I sense variar el més mínim el seu mètode, i aplicant-lo a la perfecció, ens acaba convencent que, malgrat que a Ucraïna hi ha una guerra i que el món és ple de gent malvada, mai és tard per conèixer un gos anomenat Chaplin i una ànima bessona amb qui mitigar la soledat o, almenys, experimentar-la en companyia.

■