El racisme segueix impune a la Lliga
El món del futbol s’ha bolcat en Vinícius després de ser víctima d’insults racistes a Mestalla. Experts analitzen la situació que pateix a Espanya el davanter brasiler i quines són les maneres d’erradicar aquesta xacra.
«Espanya no és un país racista, però sí que té comportaments racistes». L’enèsim exemple passa per Mestalla, on diumenge Vinícius va ser la víctima d’un nou cas de racisme en el futbol espanyol. Aquests comportaments van en augment en els últims anys, sobretot des de la pandèmia, per culpa de les xarxes socials, l’anonimat i la impunitat dels infractors davant institucions que no hi actuen amb contundència.
El futbol espanyol s’enfronta una vegada més al seu costat més fosc. I tant dins com fora de les seves fronteres, l’esport s’ha bolcat en Vinícius i la seva lluita contra el racisme a LaLiga.
El jugador brasiler del Reial Madrid ha rebut centenars de mostres de suport per part de grans personalitats dels terrenys de joc i també de fora. Els seus companys d’equip van voler deixar a les xarxes socials un missatge de suport cap al davanter, igual que ho van fer companys de professió com Kylian Mbappé, Ronaldo Nazario, Neymar, Rio Ferdinand i Balde en el comunicat que va fer Vinícius a Instagram.
Una maleïda tradició
La FIFA i el seu president, Gianni Infantino, també van deixar el seu missatge a les xarxes socials. «Tota la nostra solidaritat amb Vinícius. No hi ha lloc per al racisme en el futbol ni en la societat. Els fets que van tenir lloc durant el partit entre el València i el Reial Madrid demostren que aquesta lluita és crucial».
«Però ¿per què es donen aquests casos amb Vinícius i no amb Rodrygo, que també és negre?», es pregunta Alberto Edjogo, exfutbolista i comentarista de DAZN. «Doncs perquè totes aquestes situacions neixen d’un conflicte. Vinícius és una amenaça futbolísticament parlant, amb els seus gols i els seus regats. Ell es fica en tots els bassals, exterioritza totes les seves emocions, i a l’afició rival això pot no agradar-li. Comportaments com els seus es poden interpretar com a faltes de respecte».
Sols una denúncia de l’onada de casos de racisme en el futbol ha tingut recorregut jurídic
El món del futbol va al seu aire i «hi ha bastanta indolència institucional amb el racisme», sentencia Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància i membre de l’Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància a l’Esport, que forma part de la Comissió Antiviolència del Consell Superior d’Esports. El cas Vinícius és un exemple més, reclama, ja que ens trobem en un clima en què «és denúncia rere denúncia durant anys».
«Després de la covid, vam advertir que havíem detectat molta activitat dels ultres i que, quan tornessin a començar les competicions, les grades s’omplirien de gent amb aquests tipus de comportaments. Tot i que cridin molts aficionats, l’avantguarda solen ser els grups ultres, que acaben influint la resta d’aficionats. Els ultres s’han reorganitzat amb les xarxes socials. I ara estan disfrutant amb l’anonimat. Ells es comuniquen, s’encenen, donen les
consignes... Estan perfectament coordinats. No és una suma de 300 individus independents, són organitzacions de 300 subjectes», analitza Ibarra.
Barra lliure d’insults
Malgrat aquesta reiteració de casos, sobretot en les temporades passades, la xifra total és inferior que a inicis de segle. Així ho recorda Edjogo de la seva etapa de jugador: «Ho vaig viure quan jo jugava en els anys 2000, ho veia en camps de segona i tercera, i ara la cosa ha afluixat bastant. No sé si és perquè hi ha mòbils amb càmera i t’agafen ràpid o si és perquè és més habitual tenir algú racialitzat en el teu entorn. És cert que el ritme ha afluixat, però quan passa, t’agafen millor».
«La gent intenta justificar uns crits de ‘mico’, perquè un individu és un maleducat al camp. Jo no m’ho empasso», critica Edjogo. Hi ha vasos comunicants entre futbol i societat, això és indubtable. La gent que conviu en la societat és la que omple cada cap de setmana les grades dels estadis, per això voler atribuir aquests comportaments a l’esport i no als individus és «ridícul», segons l’exfutbolista. «És un problema social, no del futbol. Un estadi és un oasi per a la gent maleducada. Pots fer-hi de tot, està permès. Són coses que tu no faries en el dia a dia. Tu quan vas al mercat no pots insultar el de la parada, però en un camp sí que pots», comenta.
El dret a l’insult no existeix i, en aquest cas, fa mal a Vinícius per racisme. «Mentre no tinguem aquest problema resolt, no només hi haurà problemes en el futbol, sinó que ens ho emportarem a casa, a la feina i a la vida quotidiana», radiografia i recorda que només una denúncia dels casos de racisme en el futbol dels últims mesos ha tingut recorregut jurídic: la del cas d’Iñaki Williams, de l’Athletic Club, a l’RCDE Stadium.
■
«Un estadi és un oasi per a la gent maleducada», creu Edjogo, exjugador i comentarista