No és culpa de Vinícius

No hauria de ser tan difícil d’entendre i, no obstant, encara hi ha qui posa l’accent en el comportament de Vinícius. Aquests mateixos argumenten que ens fixem en Rodrygo, Rüdiger o Militão, que a ells no se’ls fa el gest del mico. I així, barregem la seva conducta amb la samarreta de cada un, i de la batuda ens n’apareix una justificació innecessària.

És un futbolista antipàtic per a les aficions rivals, cert. Fins i tot diria que no és un exemple com a esportista, s’allunya del que hauria de representar i és poc humil amb els companys de professió. Però el raonament és bastant senzill: si Vinícius fos blanc, ningú utilitzaria el seu color de pell per intentar humiliar-lo. Això és racista, final del debat.

Els insults que el brasiler sent cada vegada que juga fora de casa no són tolerables, resulta vergonyós. Però desgraciadament sembla que el futbol ve a destapar tot allò que queda enterrat en la nostra convivència diària. Quan ens convertim en massa, llavors sí, ens comportem com el que som, una societat racista, xenòfoba, homòfoba i masclista.

Venim d’un episodi a Cornellà on uns energúmens van saltar al camp amb la intenció d’agredir uns jugadors que celebraven un títol i el següent capítol va ser a Mestalla. I de no ser per Vinícius, que va parar i va assenyalar l’inadaptat que li feia gestos del mico, simplement hauria sigut un dia més a l’oficina.

Deu estadis, 10 vegades insultat

No és el primer estadi on Vinícius rep insults racistes i ho demostra la Lliga, que va trigar poc a recordar que ha denunciat fins en 10 ocasions –el Camp Nou n’és un– els insults menyspreables cap al davanter del Madrid. Però cauen en sac foradat. I la resta ens limitem a lamentar: «Ai, aquests joves radicals». Fins a la pròxima. Perquè per educar amb la paraula arribem tard i castigar ens fa mandra. Significaria tancar estadis.

I això sí que no, que el negoci és per damunt de tot. Imaginin el que pensarien a l’estranger. Molt millor així. ■