Les claus de l’onzena del Madrid
El Madrid sempre torna, afirmen els seus apologetes. I això ha quedat demostrat amb la conquesta de l’onzena Eurolliga de bàsquet del club a Kaunas, en una
Kaunas va tornar a recuperar la imatge més competitiva del Reial Madrid de bàsquet, que es va proclamar campió de l’Eurolliga diumenge en una apassionant final davant l’Olympiacos, decidida per un tir de Llull a falta de tres segons (78-79). Aquestes són les claus que han conduït l’equip blanc a l’onzè títol de la seva història, cinc anys després de ferho a Belgrad amb Doncic i ser finalista la passada temporada també a la capital sèrbia.
EL CARÀCTER GUANYADOR DEL CLUB .
Pot sonar a esotèric, però el Madrid sap competir com pocs. I creu en les seves forces, més enllà del racional. És impossible entendre des de la lògica com un equip trencat, que va viatjar a Belgrad amb un 0-2 davant el Partizan d’Obradovic en els play-off després de la vergonyosa tangana del Wizink, que es va quedar sense Yabusele, Deck ni Poirier, s’ha aixecat fins a esdevenir campió. «No és casualitat si passa tant. És una manera de guanyar a què ens tenen acostumats», va afirmar Florentino Pérez a Kaunas. «Mai ens rendim. Quan van arribar els problemes vam saber reaccionar», va explicar Chus Mateo. «Han sigut dues setmanes increïbles per a tothom, no només per la Final Four, sinó el procés per arribar fins aquí», va remarcar Sergio Rodríguez.
EL LIDERATGE DELS VETERANS.
Poques vegades el Madrid ha comptat amb un lideratge tan marcat dels seus veterans com a Kaunas. Més enllà de la influència d’Edy Tavares, l’MVP de la final, es pot dir que Sergio Rodríguez (36 anys), Rudy Fernández (38 anys) i Sergio Llull (35 anys) són les tres peces que han alimentat la confiança de la plantilla i han fet creure. Mateo va apostar pels tres en els últims vuit minuts de la semifinal davant el Barcelona per deixar fora l’equip de Jasikevicius. I va repetir a la final davant l’Olympiacos. Tres Eurolligues sumen cada un en el seu palmarès. «Sabem que aquestes coses passen. Tenim a Llull al nostre equip», va dir el base. «L’entrenador i els meus companys
temporada que semblava condemnada al suspens, amb baixes, sancions i el tècnic Chus Mateo molt qüestionat. L’equip blanc recupera la seva aura.
creuen en mi per a aquest tipus de tirs», va dir el menorquí.
DE DEFENESTRAT A REI D’EUROPA.
Existien molts dubtes entorn de Chus Mateo quan va iniciar la temporada. Veure’s durant vuit anys com a ajudant de Pablo Laso, el seu perfil discret i la seva falta de carisma sempre van jugar en contra seu. I, per ell, aquesta temporada ha sigut tota una muntanya russa de sensacions, en la qual no l’han ajudat els múltiples problemes físics de l’equip. La derrota a semifinals de la Copa davant l’Unicaja va aguditzar la visió crítica sobre el seu treball. En les últimes setmanes, els mitjans madrilenys donaven per fet un acord amb el seleccionador Sergio Scariolo per rellevar-lo la temporada vinent.
Però contra les cordes, el Madrid ha ofert la seva millor versió. De ser objecte de bromes, ha passat a ser vist com un entrenador de garanties. «La responsabilitat en el Madrid és molt complicada. Sempre estic sota la lupa. Han sigut molts alts i baixos emocionals», va dir el tècnic. «Molts han de demanar perdó a Chus Mateo, perquè hi ha hagut moltes crítiques», el va defensar Tavares. «Som aquí perquè ell hi ha cregut».
TAVARES, SENSE PARIÓ A EUROPA.
El seu MVP a la final ho diu tot. Els seus números van ser excel·lents davant el Barcelona (20 punts, 11 rebots, 4 taps i 39 de valoració) i també a la final: 13 punts, 10 rebots i 20 de valoració. Però hi ha aspectes que no recull l’estadística i és la seva incidència en el joc. «L’única cosa que ens va mantenir en el partit va ser creure en nosaltres i quan ens van donar una opció, la vam aprofitar. Així és com vam aconseguir guanyar la final», va assegurar. El pivot capverdià, de 2,20 d’estatura i 2,36 d’envergadura, és un jugador diferencial. En aquesta Final Four, que en teoria afrontava com un desafiament enorme per la falta d’un relleu de garanties, Tavares s’ha sabut protegir de les faltes i convertir-se en una peça determinant en algunes fases de l’ofensiva blanca, en les accions de dos contra dos junt amb Sergio Rodríguez. Si la seva etapa a l’NBA va semblar un pas enrere en la seva carrera, l’arribada al Madrid l’ha convertit en un dels jugadors més determinants del bàsquet FIBA.
■
«Mai ens vam rendir, amb els problemes vam saber reaccionar», diu el tècnic Chus Mateo