Vinícius i el racisme

l’extensió d’aquesta mateixa xacra de racisme a les xarxes socials. Al nostre país, casos com els patits per Eto’o, a La Romareda; Wilfred al Bernabéu; Kameni, en mans de simpatitzants del seu propi club; o, sense anar més lluny, Pep Guardiola en la seva recent visita al feu blanc, ens informen que les situacions violentes es reprodueixen i en la seva pràctica totalitat queden impunes. Per això és important la reacció davant el cas Vinícius. I per això és encara més important portar a terme una anàlisi general i una reflexió profunda de clubs i institucions davant la reiterada profusió d’aquest o d’altres tipus d’odi.

El que no hi té cabuda és la demagògia o el cinisme. Comparar Vinícius amb George Floyd, per exemple, està fora de lloc. O igualar els crits racistes amb les xiulades al Rei, com ha intentat Isabel Díaz Ayuso. El problema és massa greu per admetre aquests estirabots. I ja que apartem l’insult i el menyspreu rebuts de les actituds irresponsables del jugador, el que no pot tolerar-se és que màxims dirigents com Florentino Pérez utilitzin la polèmica en benefici propi. Que la intolerància davant els insults racistes pressuposi el canvi «en l’estructura arbitral del futbol» és una reclamació inaudita i interessada que va en detriment de la noble lluita per abolir el tipus de conductes que denunciem. «Volem reclamar una resposta contundent i ferma dels responsables de les competicions», ha dit Florentino. I la resposta no s’ha fet esperar. Sis àrbitres apartats del VAR i aixecament de la sanció a Vinícius (una vermella per agressió) en un veredicte insòlit del Comitè de Competició. Flac favor a la lluita honesta contra el racisme i per un esport més net, més respectuós i civilitzat.

■