El PP, rere un triomf que impulsi Feijóo
El 28M dibuixarà el mapa del poder polític en un total de 2.248 municipis de la regió més vasta i despoblada d’Europa. Els populars busquen impuls de cara a les generals.
Castella i Lleó no celebra eleccions autonòmiques aquest diumenge. Per primera vegada en 40 anys no coincideixen amb les municipals després de l’avanç del febrer del 2022. L’estatut d’autonomia, a diferència d’altres comunitats com Madrid, així ho autoritza. Però això no significa que la primavera no hagi alterat res al Govern de la Junta. Alfonso Fernández Mañueco és conscient que hi ha moltes coses en joc que poden, per carambola, afectar l’esdevenir del seu Executiu. Els resultats de l’últim diumenge de maig són la seva revàlida de presentació davant Feijóo, a qui ha promès, als peus de l’aqüeducte de Segòvia, «tenyir de blau ajuntaments i diputacions».
Fa quatre anys, el color que va sortir de les urnes tirava més aviat a vermell. El PSOE va guanyar en vot a la majoria de les capitals de províncies, excepte Àvila, Salamanca i Zamora, i d’aquestes tres només Salamanca té el PP al capdavant. La majoria absoluta que pronosticaven a l’inici de campanya, el 2019, per a la Junta de Castella i Lleó es va capgirar amb un triomf en vots, tot i que no en escons, dels socialistes. Un pacte amb Ciutadans va donar el Govern autonòmic al PP. Després va arribar l’abrupta ruptura i la convocatòria, de la qual el president castellanolleonès va sortir exhaust, per posteriorment caure als braços de Vox. D’això fa un any i l’experiment a la dreta fa aigües de portes endins. Així que la batalla pels 2.248 municipis de la comunitat pot tenir moltes lectures per a un futur pròxim, sobretot amb unes generals en l’horitzó immediat pel mig.
El PP parla en precampanya en clau nacional a l’anunciar que Castella i Lleó serà «dic contra el sanchisme i portarà a coll Feijóo fins a la Moncloa». Per xifres no serà: les candidatures presentades pels populars representen un terç de totes les presentades a la comunitat. En moltes províncies hi ha llistes del PP en totes les circumscripcions electorals. La suma de regidors, sobretot a l’entorn rural, és bàsica per a la governança de les diputacions provincials, claus per mantenir la quota de poder provincial. Aquesta obsessió, la de cobrir tot el mapa territorial amb candidats, és compartida pel PSOE, encapçalat per Luis Tudanca, el secretari regional, entossudit a trencar qualsevol dic plantejat pels de Mañueco.
La pugna de Valladolid
La disputa electoral es manté principalment en clau bipartidista, tot i que el mapa de governs municipals actual està ple de pactes en temps en què les majories absolutes són cosa del passat. Destaca la pugna a Valladolid de l’actual alcalde, el socialista Óscar Puente, davant el qual es presenta tot un conseller de Presidència, Jesús Julio Carnero, que, a hores d’ara, no ha dimitit del seu càrrec a la Junta. La llei l’autoritza a mantenir els dos peus en diferents institucions fins a la vigília de la constitució dels ajuntaments, cosa que li atorga marge per pensar en el seu futur polític en funció dels resultats del 28M. En suma, per molt que sigui Castella i Lleó part de l’Espanya buidada, el panorama electoral no pot estar més ple d’incògnites.
■