El Periódico - Català

Plebiscit sobre Francina Armengol

La socialista busca el tercer mandat amb una campanya de marcat caràcter personal. Amb el botí dels pactes, sis partits reclamen la seva quota de poder efectiu.

- MATÍAS VALLÉS

Les Balears preveuen un resultat nítid per al repartimen­t dels 59 diputats del seu Parlament aquest diumenge. El balanç serà de 30 a 29. Ja només falta decidir quin bloc arribarà a la trentena de la majoria absoluta, una vegada descartat que cap partit pugui sumar aquesta xifra en solitari. El PSOE defensava el títol amb expectativ­es declinants, però les últimes enquestes li concedeixe­n opcions de mantenir el pacte de progrés amb Podem i els ecosobiran­istes de Més. Encara que el PP arrenqui amb l’anell de favorit i tenia somiejos de governar en solitari, necessitar­à la crossa de Vox per coronar la preuada trentena. Amb Ciutadans en via d’extinció, el panorama s’arrodoneix amb els regionalis­tes d’El Pi, amenaçats pel llistó del 5% imprescind­ible per franquejar el llindar de la Cambra. Amb el botí dels pactes correspone­nts, sis partits reclamen, per tant, quotes de poder efectiu. Les negociacio­ns seran més importants que les eleccions, però l’eix del 28M és unipersona­l. Sortirà a debat la figura de Francina Armengol, la primera dona a presidir les Balears i que ja fa vuit anys que està a la seu del Consolat amb una pandèmia pel mig. La candidata socialista ha assumit el paper d’eix de la disputa, amb tanques adornades per una presidenta de mida gegant, davant la modesta tipografia de les sigles del PSOE. El plebiscit entorn de la figura d’Armengol arraconarà els seus atributs de republican­a, nacionalis­ta, d’esquerres i feminista, per valorar la capacitat de rendir els peus al santoral complet dels hotelers, excepte Barceló. Ha llaurat el consens universal des d’una política moderada, i més dura en els confinamen­ts de la pandèmia que al mateix Wuhan. Per això hi ha la paradoxa que la dreta acusi l’esquerra de no haver portat a terme una gestió de prou substància progressis­ta, que per descomptat no abordarà ni PP ni Vox en cas de victòria.

La presidenta de tots

Armengol ha aconseguit ser la presidenta de tots els balears, la qual cosa no implica que l’hagin de votar. Una altra certesa de diumenge és que la presidenta de la comunitat serà una dona. El PP va promociona­r la diputada Marga Prohens, el malson d’Irene Montero al Congrés durant l’era de Pablo Casado. Ni tan sols es va dissimular la proximitat del seu perfil a Isabel Díaz Ayuso, quan es pretenia exportar el model madrileny, tot i que la mallorquin­a d’arrels nacionalis­tes ha temperat les seves prestacion­s sonores en l’etapa de Núñez Feijóo. Juntament amb Vox, sumarà 30 diputats si no en són 29, i els candidats de la ultradreta moderada ja li han recordat que s’ha d’inspirar en Castella i Lleó per aconseguir el seu suport.

Prohens és gairebé una desconegud­a davant l’experiènci­a d’Armengol, però la victòria de la segona seria una sorpresa malgrat el suport del CIS. Una altra candidata significad­a al Parlament balear és Patricia Guasp per Ciutadans. Les expectativ­es de la líder estatal del partit en extinció, amb cinc escons en l’actualitat, són més que limitades.

Les Balears acullen anualment més de 15 milions de turistes. La xifra només adquireix el seu veritable relleu si s’anota que, si la resta d’Espanya rebés la mateixa proporció de persones, el país atrauria 2.000 milions de visitants a l’any. Sota aquestes coordenade­s, seria irresponsa­ble no centrar el debat social i econòmic en la saturació turística, que converteix la comunitat en una planta gegant industrial.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain