Alemanya entra en recessió després d’una contracció del 0,3% del PIB
▶ El país ja havia tancat l’últim període del 2022 amb el 0,5%, per això els experts ja parlen de recessió tècnica
Alemanya no va esquivar finalment la recessió al confirmar-se un segon trimestre consecutiu amb el producte interior brut (PIB) sota el signe de la contracció. Una cosa que, a més, es produeix en un moment àlgid per a la coalició del canceller, Olaf Scholz. La primera economia de la zona euro va registrar una caiguda del 0,3% del PIB en el primer trimestre de l’any, segons les dades del departament federal d’Estadística (Destatis). Aquesta dada, difosa ahir, segueix el 0,5% amb què es va tancar l’últim període trimestral del 2022, cosa que en termes dels experts es defineix com a recessió tècnica.
Les xifres de Destatis van caure com una galleda d’aigua freda a Berlín. Unes quantes setmanes abans, el mateix departament oficial d’estadística havia alleujat la situació al publicar unes estimacions provisionals que apuntaven a un estancament –el 0,0%.
El factor principal que ara ha empès aquestes dades a la zona de la recessió és el consum privat, que ha caigut l’1,2% arrossegat per la inflació. L’ascens de l’índex de preus de consum (IPC) ja no està en els nivells crítics en què es trobava l’últim trimestre del 2022. Al mes d’octubre se n’havia marcat el nivell rècord del 10,4% interanual. En els mesos següents s’ha aconseguit contenir aquest nivell rècord fins que va baixar a l’abril al 7,2% interanual, va recordar Destatis en el comunicat.
Continua sent, no obstant, un nivell excessiu per animar el consum privat, segons va destacar l’analista Jörg Krämer, de la televisió pública ARD.
Alta inflació
El descens de la inflació s’observa de manera sostinguda sobretot en els preus de l’energia. Al gener, l’augment de l’IPC en aquest sector encara era del 23,1% interanual, mentre que al febrer havia baixat al 19,1% i al març, al 3,5%. En canvi, el cistell de consum continua en uns nivells inflacionaris altíssims: el 17,2% interanual a l’abril, el 21,8% del febrer i el 22,3% del març.
El tripartit de Scholz, integrat per socialdemòcrates, verds i liberals, va posar totes les energies des de l’inici de la guerra a Ucraïna i la crisi energètica que en va derivar a articular mesures per contenir l’alça de preus del sector i, alhora, garantir la seguretat dels subministraments. Que durant l’hivern Alemanya no es quedés sense gas –com es va arribar a témer amb el tall d’enviaments des de Rússia– es va considerar un èxit de gestió del ministre d’Economia, el verd Robert Habeck.
Però aquesta contenció o recerca d’instruments compensatoris en el sector energètic no ha anat acompanyada de mesures semblants en el cistell de consum. A Habeck, superada l’emergència hivernal, li plouen ara les crítiques fins i tot dels socis de coalició liberals, que bloquegen l’entrada al tràmit parlamentari d’un dels seus grans projectes de llei: la substitució progressiva, però obligatòria de les calefaccions de gas i petroli pels equivalents d’energies renovables.
Habeck ha passat de membre estrella del tripartit a ministre a punt d’estavellar-se. A les crítiques a la seva gestió s’hi afegeixen una sèrie d’escàndols per tràfic d’influències i presumpte favoritisme.
■