Un mestre d’escacs que es va aïllar amb la pandèmia
El barri feia temps que alertava de la situació als serveis socials i a la policia local
«Si no vol que entrem a casa seva, no podem entrar», asseguren des de serveis socials
Alejandro B., un home de 46 anys i 250 quilos de pes, va ser rescatat al seu pis del Prat de Llobregat, on vivia envoltat de brossa. Havia estudiat informàtica a la universitat i la tràgica mort del seu pare el va marcar profundament. «No deixava entrar a ningú a casa», expliquen els seus veïns.
Cinc esglaons separen la porta del pis d’Alejandro B. al Prat de Llobregat del carrer. Cinc esglaons que ell no creuava des de feia més de tres anys, des de la pandèmia. Abans de la covid, podia trigar més de 15 minuts a pujar els esglaons. «Caminava amb els turmells, li costava molt, veies que s’ofegava... i sempre que t’oferies a pujar-li les bosses et deia que no», explica una veïna.
Dimecres, l’Alejandro va trucar al Sistema d’Emergències Mèdiques perquè ja no podia més. El que es van trobar els sanitaris, i després els bombers, va ser un autèntic drama: vivia entre bosses d’escombraries, ampolles plenes d’orina i els seus excrements. Van haver d’utilitzar una excavadora per treure’l de casa. Als veïns no els va sorprendre el que van veure: feia mesos que alertaven la policia local i els serveis socials. La impotència era total. «No deixava entrar ningú», expliquen tant els veïns com l’ajuntament.
Ahir, l’entrada al bloc de pisos s’havia de fer amb el nas tapat. La fetor penetra com si fos un abocador. Els veïns lamentaven que s’hagi hagut d’arribar fins aquest punt per poder atendre l’Alejandro, un home de 46 anys i 250 quilos de pes, que feia tres anys que no sortia de casa. Vivia amb les finestres tancades i les persianes abaixades. L’olor només es percebia quan obria la porta: inundava fins al quart pis. «Em sap tant de greu que hagi acabat així, era una bona persona, un noi encantador», apunta una veïna.
La família de l’Alejandro va comprar el pis fa més de 40 anys. «Eren dos germans. Encara el recordo anant a l’escola amb la motxilleta», explica la dona. La seva mare va morir quan ell era menor d’edat. Els germans es van quedar a càrrec del pare, que va morir d’un accident quan ell ja era adult. «El pare treballava als horts i hi anava en bicicleta, però el va atropellar un camió», explica la mateixa veïna, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. «Des d’aleshores, l’Alejandro no va ser el mateix: va començar a aïllar-se, era més esquiu. Crec que a poc a poc va anar caient en una depressió», afegeix una altra veïna.
Una bona persona
Parlen d’ell com una molt bona persona i intel·ligent. Era mestre d’escacs i va estudiar informàtica a la universitat. El 2012 va arribar la primera alarma dels veïns. «Hi vam intervenir amb serveis socials i salut pública. Llavors ell vivia amb un familiar i hi havia certa acumulació de coses a la vivenda, però no el que hem vist ara. La intervenció es va prolongar durant tres anys i la situació es va donar per tancada el 2015 quan vam practicar-hi una neteja de xoc», explica Arnau García, cap d’acció social i comunitària de l’ajuntament.
L’Alejandro treballava a l’aeroport, i a pesar dels seus problemes evidents de mobilitat per la seva obesitat, cada dia una furgoneta el portava i tornava a la feina. Però després de la pandèmia tot va canviar. Es va confinar a casa i mai més en va tornar a sortir. Els veïns expliquen que es va barallar amb la germana, que fa més de dos anys que no ha tornat. No saben si va continuar treballant per a la mateixa empresa fent teletreball, o el van acomiadar i va trobar una altra feina on line. El cert és que pagava tots els rebuts de la comunitat. Diuen que dimecres el van trobar amb el portàtil encès.
Però la preocupació es va tornar a estendre per la finca a partir del 2020. Sabien que continuava viu quan obria la porta a recollir el menjar que havia demanat a domicili. Era quan els arribava la fetor. «Una vegada per setmana venia una furgoneta i li portava bosses amb molt de menjar fins a la porta. Ho feia o molt d’hora o molt tard, i ell s’esperava que no hi hagués ningú per obrir i recollirla», segueix un altre veí que estava pendent d’ell. Recollia el menjar des de la porta arrossegant-lo amb una escombra, d’amagat.
A través de la finestra
Les trucades dels veïns a la policia local i els serveis socials van seguir des del 2018 fins al 2022. L’última visita dels bombers va ser el novembre passat. García ho confirma: «Hi anàvem però deia que no ens necessitava, que tot anava bé, i tampoc ens deixava obrir la porta». Finalment, va demanar ajuda. Dimecres va telefonar al SEM perquè no es trobava bé i no podia sortir de casa. Els bombers van mirar de fer caure la porta, però no hi va haver manera. Per això van optar per excavar una de les finestres. «Ens han dit que encara queda una tona d’escombraries, que ja vindran a buscar-les», segueixen els inquilins.
L’Alejandro s’està recuperant a l’Hospital de Bellvitge. Els veïns el volen de tornada, però demanen que algú el cuidi: «Necessita una persona perquè, a causa de l’obesitat, no es pot moure: per això no sortia de casa». Els serveis socials estan estudiant opcions. «Potser li proposem un ingrés en un centre sociosanitari fins que la situació a la vivenda s’hagi resolt», diu García, que recorda que l’Alejandro és el propietari del seu pis i que té plens poders per decidir.
«Ell està en plenes capacitats mentals i si no vol que entrem a casa seva, no podem fer-ho», insisteix García.
■